Marta Niell Congost: NICON

Marta Niell Congost, 1996
és una artista multidisciplinar palafrugellenca. La seva formació professional ha estat en interpretació d’art dramàtic i en música posteriorment, però el seu primer contacte amb l’art, de petita, va ser a través de la dansa i més endavant del cant, de manera que durant la seva formació troncal –que no única- mai ha deixat aquestes disciplines. Així doncs, concep la música com “l’eix vertebrador de la seva vida”. Es defineix com a artista multidisciplinar precisament pels múltiples interessos i per la dificultat de definir-se en l’era de l’eclecticisme i la immediatesa. En la seva totalitat, però, es veu representada tant per la volatilitat com pel que és de naturalesa duradora; la nodreixen veus d’artistes tan contemporànies, -plenament de la seva generació-, com artistes que considera atemporals, eternes.

Marta Niell Congost beu de l’r&b, del soul, del hip-hop, del neosoul, passant pel jazz, el gospel, el pop, el pop-electrònic, el son o la bossa nova, entre d’altres, per a crear NICON i crear-se a si mateixa.
NICON neix de la necessitat d’esdevenir-se una com a individu i d’esdevenir-se plegades, de la mà d’un conjunt d’artistes músics però al mateix temps vinculades a altres disciplines (arts escèniques, audiovisuals, dansa, etc) amb la voluntat de crear juntes. Tan senzilla i complexament com això. La Marta tenia en ment començar aquest projecte des de sempre, i després d’aquests dos anys tan estranys per tothom, creu que aquest espai és l’idoni per celebrar-nos i donar aquest tret de sortida amb un concert que inauguri l’exposició, que ja és en si una trobada on conflueixen diverses disciplines artístiques.

NICON té la voluntat d’explorar, a través de la música però també d’altres arts, un ampli espectre de temes i contradiccions que ens atravessen constantment i que, conseqüentment, ens fan recordar que som humans. Pretén ser un espai que trobi ponts entre polaritats que es complementen i es retroalimenten, on se celebrin els nostres desitjos i fortaleses, però també la vulnerabilitat a què ens sotmet la intempèrie. Així doncs, s’ha pogut concebre, sobretot, gràcies a la música. Però també gràcies a la dansa, al teatre, a les arts audiovisuals, a les relacions humanes, al que és polític, al que és poètic. Aquest concert és un punt de partida –o un punt i seguit considerant el parèntesi pandèmic-, on la majoria de temes seran temes ja existents que són alguns dels seus referents, amb alguna novetat pròpia i personal.

Esperem que gaudiu aquesta trobada tan esperada i especial.

“But, when time pulls lives apart
Hold your own
When everything is fluid, nothing can be known with any certainty
Hold your own
Hold it till you feel it there
As dark and dense and wet as earth
As vast and bright and sweet as air
When all there is is knowing that you feel what you are feeling
Hold your own”
[…]
“Hold your own
Hold your lovers
Hold their hands
Hold their breasts in your hands like your hands were their bra
Hold their face in your palms like a prayer
Hold them all night, feel them hold back
Don't hold back
Hold your own
Every pain
Every grievance
Every stab of shame
Every day spent with a demon in your brain giving chase
Hold it”

Kae Tempest, Hold Your Own, The Book Of Traps and Lessons (2019)

 Textos cedits per la mateixa artista.

Deixa un comentari

Estás comentando como invitado.
Prova anti-spam: completa el puzzle!