Catàleg d'artistes

AugustPuig
Puig i Bosch, August

Barcelona, 1929 - Monells, 1999

BIOGRAFIA I EXPOSICIONS PRINCIALS

1929: Neix l’1 d’abril a Barcelona. El seu pare, Lluís Puig Barella, és professor a l’Escola del Treball i pintor. La mare, Concepció Bosch Feliu, mestre de l’Escola Montessori.

1945: Coneix a Joan Miró. Es matricula a l’Institut Français de Barcelona.  Pierre Vilar i Pierre Deffontaines l’animen en la seva carrera de pintor. 

Primeres pintures a l’oli. Obres a l’aquarel•la i al pastel d’influència fauve i picassiana, substituïda ràpidament per les de Klee, Kandinsky i Miró. 

1946: Juntament amb els pintors Joan Ponç i Pere Tort i l’escultor Francesc Boadella, participa en la considerada primera mostra de tendència netament avantguardista de la postguerra a Els Blaus de Sarrià presentada pel poeta J.V. Foix. 

Obté el primer premi de l’Exposició Internacional Unión Arte de Bilbao. 

1947: Treballa en grans teles i acaba el seu poema pictòric L’Artandal.

Comença una etapa on es refon surrealisme i abstracció.

A l’octubre arriba a París després d’haver obtingut la primera beca de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français.  

Treballa en les sèries Le Concert de Paris i Simfonia del Temps i de l’Espai.

1948: “París era una festa i jo tenia divuit anys”. 

Participa a l’exposició Les Mains Éblouies, Galerie Maeght, Paris.

Fa la sèrie en gran format: “Jeu de Guerre”, “Hecatombe”.

1949: L’acadèmic José Antonio Maravall organitza la seva primera exposició individual al Colegio de España de la Ciutat Universitària de París. El text del catàleg és de Bernard Dorival, conservador del Museu Nacional d’Art Modern de Paris. 

És l’any dels gouaches “algerians” de gran colorit sobre paper.

1950: Exposa a la Galerie Messages, Paris. 

Deixa enrere qualsevol al•lusió a la figuració.

1954:  Realitza exposicions a Estocolm i tres altres ciutats sueques. 

1955: Exposa per primera vegada a la Galeria Frankfurter Kunstkabinett, Frankfurt, Alemanya. Olaf Hudtwalcker és ja representant seu. 

1956: Rep la visita de Hedwig Marbach a Barcelona, amb qui signa un contracte per cinc anys.

Comença un període d’intens i fructífer treball en el cercle artístic i intel•lectual de Barcelona alhora que passa temporades a diferents països de l’Europa de la postguerra, on exposa en privat la seva obra. Destaca l’exposició individual a través del grup d’avantguarda Club 49, amb presentació a càrrec de l’historiador i crític d’art Alexandre Cirici Pellicer. 

1962: Primer viatge a Londres , on participa en l’exposició Modern Spanish Painting, organitzada per la Tate Gallery. 

Exposició individual al recentment creat Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ubicat a la Cúpula del Coliseum. Text del catàleg A. Cirici Pellicer.

Pinta la sèrie Explosions (olis sobre cartolines de grans dimensions). 

1963: Primera retrospectiva a la Kestner Geselschaft de Hannover, organitzada per l’historiador de l’art Dr. Wieland Schmied.

Pinta la sèrie Tauromáquia, basada en el poema de F.García Lorca Llanto por la muerte de Ignacio Sánchez Mejías.  

1964: Presentació a càrrec de l’historiador de l’art i galerista Dr. Ewald Rathke de “Stierkampf”/Tauromàquia a la Franktfurter Kunstverein, amb obra de Goya,  Picasso i August Puig 

Presenta la Suite Othello al British Institute de Barcelona. 

L’escriptor i crític d’art Cesáreo Rodriguez Aguilera presenta el recentment enllestit Retablo del Duende, In Memoriam Carmen Amaya al Col•legi d’Arquitectes de Barcelona.

1965: Participa en l’exposició Hommage à Sartre, a l’Institut Français de Barcelona (es repetirà el 1994). 

Presentació del retaule Olympia 1964, dedicat a l’atleta i amic Abdón Pamich (medalla d’or a l’Olimpíada de Tòquio),  a la Bienal de “El Deporte en las Bellas Artes”, Barcelona.

1967: Guanya el Premi Rainier III (Prix International d´Art Contemporain de la Principauté de Monaco). 

1969: Estrena del ballet Els cinc continents de Joan Guinjoan amb projeccions d’August Puig, al Liceu de Barcelona. 

Pinta la sèrie San Francisco.

1970: Exposició a la galeria Märkisches Museum Witten, Alemanya. Text del catàleg Dr. Nettman.

Acaba les sèries Ebre 1938 i Cosmobiografies.

1974: Signa un contracte d’exclusiva amb el galerista barceloní Manuel Barbié, a la galeria del qual s’organitza una important retrospectiva sobre l’artista de la seva producció entre 1960 i 1970.

Participa a l’exposició Cinco abstractos catalanes a la Galeria Matisse, Barcelona.

1975: El Museu d’Art Contemporani, Eivissa organitza l’ Antològica 1945-1975. Text del catàleg  a càrrec de J.Eduardo Cirlot.

 1976:      Participa a la Fira Internacional d’Art Basel-Galerie Marbach, Suïssa. 

Exposició a la Galeria Lúzaro, Bilbao. Text del catàleg J. Eduardo Cirlot.

1977: Exposició antològica, fora de concurs, a la Biennal de São Paulo, on acudeix com a representant d’Espanya.

1979: La Galeria Dau al Set de Barcelona organitzar una antològica de l’artista. Text del catàleg A. Cirici Pellicer.

1980: Exposa a la Galeria Marbach, Berna.

1982: Antològica a Heppenheim, Alemanya.

1983: Realitza el tríptic Mascares que formarà part de l’exposició itinerant en homenatge a Charlie Rivel amb fotos de Francesc Català Roca

 1985: Participa a Homenatge a Joan Ponç de la Galeria Dau al Set de Barcelona.

 1986: Firma un contracte amb el galerista Miquel d’Agusti (MDA, Helsingborg, Suècia). 

Inicia uns anys d’intens treball al seu taller de Monells amb sovintejats viatges i una important activitat expositiva. Destaca la seva participació a Arte Español en Nueva York 1959-1970, Col•lecció Amos Cahan, a la Fundació Juan March, Madrid, Caixa de Barcelona, Barcelona i Girona.

1990  El Museu de l’Empordà de Figueres li dedica l’exposició monogràfica August Puig, els anys de París 1947-1953.

Durant els anys 90 participa en les exposicions col•lectives al voltant de l’art d’avanguarda al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, al Centro Atlántico de Arte Contemporáneo de Las Palmas de Gran Canaria i al Centre Cultural de la Fundació "la Caixa".

1991: Publicació de “August, memòries d’un pintor”. Edició catalana: Palafrugell Art, 1992.

1992: Participa a l’exposició Ciudad de las cenizas: homenaje a Luís Bunuel, Teruel.

1994: Participa a Hommage à Pierre Deffontaine, Institut Français de Barcelona.

1995: S’edita el llibre Corrida, basat en la sèrie Llanto por Ignacio Sánchez Mejías.  

Fa la sèrie Cuatro Duendes de Lorca.

1996: Participa a: Centenari de La Bohème. Artistes per Puccini, Galeria Horizon de Colera.

Homenatge a Walter Benjamin. Ex-libris, Goethe-Institut de Barcelona.

1997: Presentació del llibre Corrida a l’Instituto Cervantes de Paris

1999: Mor el 25 d’octubre  a Monells.

2000: August Puig, exposició comissionada per Maria Lluïsa Borràs. Centre d’Art de Santa Mònica.

2001: Exposició Antològica,  Museu de l’Empordà, Figueres.

2003: L´Informalisme a Catalunya i la seva evolució, a cura d’Arnau Puig, Sala Moncunill de Terrassa i Galeria D´Art Arcadi Calzada, Olot.

August Puig, Espai d’Art Jaume Pahissa, Palamós.

2006:  Homenage a August Puig a la II Feria MarbArt, Marbella.

L’Informalisme a Catalunya 1957-1967 a cura de Joan Gil, Museu Morera, Lleida i Fundació Caixa de Tarragona.

2008: August Puig, Sala Parés, Barcelona. Text del catàleg  Maria Lluïsa Borràs.

2009: August Puig, Grans Formats, Casa de Cultura, Girona.

2014:        August Puig 1929-1999. La fuerza del Color, Museo Gustavo Maeztu, Estella.

2015: Exposició: Olja & Metall. August Puig – Christian Berg, Galeria MDA, Helsingborg, Suècia.

2016: Signatura del conveni amb la biblioteca de Palafrugell per a la donació de dues peces al fons d’art Arteca i d’ una col.lecció d’un centenar de llibres d’art de la seva biblioteca particular. 

Exposició Simfonia dels temps i els espais a la sala de la biblioteca de Palafrugell

 

Pintura Catàleg d'artistes

alexQuilesAutoretrat.JPG
Quiles, Alex

1986

A veces me imagino un mundo blanco en el que figuras efímeras nacen. Cuando más intento enfocar su imagen, más se diisipan, como cuando una intenta recordar un sueño justo al despertar.

Esta obra refleja esas búsquedas en el mundo opalecente... Purgatorio.

Alex Quiles

 

Catàleg d'artistes Il·lustració

home1
Radresa, Floreal. -FLOREAL-

Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1997

Malgrat tota biografia sempre reservi sorpreses inesperades, girs feliços o dramàtics que ningú hauria pogut imaginar, hi ha començaments que de seguida hom intueix que hauran de marcar necessàriament el curs de la història que resta per escriure. El cas de Floreal (Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1996) podria resultar paradigmàtic: ell va ser un d’aquells nens nascuts a l’exili francès -com sabem, no sempre acollidor- i que mig per fortuna i mig per imperatiu familiar es va haver de formar en un ambient àvid de cultura i coneixement -cal enfortir la identitat a l’exili-, necessitat de reflexió política i diàleg en uns temps els de postguerra, no cal dir-ho, extremadament moguts.  

De filiació llibertària per via materna, el Floreal de l’exili va aprendre ràpid el caràcter relatiu de les fronteres així com la multitud de perversions que s’amaguen rere tantes convencions aparentment inòqües; sense anar més lluny, va haver de conviure amb la idea perversa de saber-s’hi estranger a totes les seves cases amb l’excepció tardana del seu Palafrugell definitiu.

La resta de la biografia de Floreal, com dèiem, és un desenvolupament extremadament coherent de tot allò que el destí ja havia fixat com a irreversible: el nen de l’exili es va convertir, encara de forma involuntària, en un nòmada arrossegat pels pols d’una família dividida i, només després, va esdevenir l’artista que tornaria al seu país natal, a prop de les arrels paternes -els Radresa de Palafrugell- i maternes -els Isgleas de Sant Feliu de Guíxols-. Molt amic dels seus i polemitzador insaciable, va consagrar la resta de la seva existència a l’elevadíssima empresa de no trair-s’hi mai a ell mateix.

Eudald Camps,  Crírtic d'art

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

anaRamallo.JPG
Ramallo Rodríguez, Ana

l'Ana ha sabut mantenir-se fidel a la tradició dels vells pescadors de Calella de Palafrugell, però al mateix temps ha aconseguit imprimir en les peces el seu coneixement del treball artesanal i la seva pròpia sensibilitat. Una sensibilitat que neix del seu esperit lliure, sincer, clar, alegre, treballador i conseqüent.

És precisament gràcies a aquesta seva forma de veure i viure la vida, prescindint d’allò accessori per concentrar-se en la substància de les coses que li ha permès desenvolupar la capacitat d’abstracció i simplicitat que reflecteixen les seves formes quelcom que els antics pescadors aconseguien a través de la distorsió pròpia dels records. Com ells l’Ana Ramallo treballa únicament amb materials, deixalles, restes de xarxes de pescadors, casquets de làmpades, trossos de suro, cordills, pals de bruc que troba pel bosc i que convertits en màstils mantenen les formes que la natura els hi ha donat...

Els seus vaixells són peces úniques, ja que treballa amb un ribot manual un a un els troncs de pi que li serveixen de base per anar buidant el seu interior i així donar forma de mica en mica al casc. Per aquest treball, com per als altres, no hi ha ni motllos, ni plantilles, ni mides establertes, només hores i hores de feina, paciència i moltíssima sensibilitat. 

Una vegada treballa l’estructura de la peça, ella mateixa prepara i cus el que seran les veles i crea amb cordill l’eixàrcia del vaixell, depenent del model d’embarcació en el que s’inspira cada vegada. La fusta acaba per cobrar vida quan també, a mà els pinta amb vius i alegres colors segons uns estil d’inspiració naïf, i per últim els signa i els bateja, cadascun amb un original i sonor nom que li dona personalitat pròpia. 

Text cedit per l'artista

 

Exposicions:

  • Galeria la Barca (Begur)
  • ART-CALELLA 8Palafrugell)
  • Hotel Llevant (Llafranc)
  • Garriga-Art (Palafrugell)
  • Hotel Sant Roc (Calella)
  • Galeria Beeletage (Dusseldorf) -Alemanya-
  • Ajuntament de Banyuls sur Mer -França-
  • Club Nautico de Aguadulce (Almeria)
  • ell)
  • Hotel Sant Roc (Calella)
  • Art-Gells (Rosmalen) -Holanda-
  • Arcos Garden Golf Club (Arcos de la Frantera)-Càdiz-
  • Puerto Cherry (Puerto de Santa mARIA) -Cádiz-
  • Biblioteca de Palafrugell (Girona)
Catàleg d'artistes Tècnica Mixta

Antonia_Riatos.JPG
Riatos, Antònia

Barcelona, 1925 - Palafrugell, 2015

Els inicis d’Antònia Riatos Gasó  com a pintora es remunten fins el 1960 quan realitza un curs preparatori de pintura, a càrrec del professor Albert Lience. El 1962, per recomanació del professor Brunet es matricula a l’Escola Massana al Curs Preparatori. Entre 1963 i 1966 efectua tres cursos a l’especialitat de Ceràmica, a més de 4 cursos de pintura entre 1966 i 1970. El 1975 ingressa al Cercle Artístic de Sant Lluc. En aquesta institució va practicar pintura d’estudi de figura i de natura morta, intervenint a les exposicions col·lectives anuals. En els últims anys ha exposat a La Bisbal i a vàries exposicions organitzades per l’Associació Internacional “Costa Brava” a Sant Antoni de Calonge, Begur i Palafrugell. Ha col·laborat també a les col·lectives organitzades pel Club Sant Jordi de Palafrugell.

Pintura Catàleg d'artistes

JosepRipoll
Ripoll, Josep

Lleida, 1951

Josep Ripoll, és un dels impulsors de nombroses iniciatives de caire cultural i artístic. Polifacètic i desbordant per la seva creativitat, és músic, pintor, escultor, artista gràfic, interiorista... amb capacitat de treballar sol o amb grup, per assolir propostes de ressò cultural.

En el camp de la plàstica, la seva trajectòria es veu consolidada per les exposicions que ha realitzat en els espais més emblemàtics de l ciutat: Petite Galerie, L’Ereta Taller, Institut d’Estudis Ilerdencs, Sala d’Exposicions de la Plaça de Sant Joan, Fundació La Caixa, Galeria Sebastià Petit, El Roser, Universitat de Lleida, així com a la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Aparelladors. Exposicions a Barcelona, Andorra, Figueres, La Seu d’Urgell, Balaguer, Palafrugell, corroboren una àmplia producció sense limitacions pel que fa als llenguatges i disciplines. Tot i això, la seva obra té una forta Arrel objectual, que té el seu referent més proper amb un altre lleidatà, Leandre Cristòfol. Aquesta arrel objectual que s pot trobar en molts artistes de la ciutat posterior a Cristòfol, ha estat readaptada en l’obra de Ripoll d’una forma que emfatitza el caràcter lúdic i irònic de les seves peces escultòriques.

Les seves instal·lacions tenen un fort contingut crític que es barreja amb la particularitat ironia en que Josep Ripoll veu el món. També ha dut a terme accions privades i públiques, com la realitzada a la inauguració de la seva exposició a la Sala del Col·legi d’Aparelladors en la que mitjançant el foc es va conformar una de les peces de la mostra.

 

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1971 Petite Galerie. L’Alliance Française. Lleida.

1980 Reforma de la fauna imaginàrica estricmàticament estrificial. La Llibreria.
Andorra.

1981 Fase 1, 2 i 3 de la màquina musiquintelecpretativa. L’Ereta Taller. Lleida.

1983 Reforma de la fauna imaginàrica estricmaticament estrificial. L’Ereta Taller.
Lleida.

1985 Periferiart. Indecor. Lleida.

1987 Zigazagues esborronyades. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.

1988 Berlin/Berlin. Muntatge-acció a Brownnie. Lleida.

1992 Coses sense coses. Moments de temps. Museu Municipal de la Plaça de Sant Joan.
Lleida

1993 Mural. Brownnie. Lleida.

1994 Projecte d’escultura urbana. La Paeria. Lleida.
Obra recent. Col.legi d’Aparelladors. Lleida.

1995 Envers la mar de la consciècia, pre-epíleg. Universitat de Lleida.
Reforma de la fauna imaginàrica estricmàticament estrificial. Píece Unique.
Galeria Josep Gich. Palafrugell (Girona).
Envers la mar de la consciècia, pre-epíleg. Universitat d’Estiu de la Universitat
de Lleida a l’Església de Sant Agustí. La Seu d’Urgell (Lleida).

1997 Missatges secrets. Casal de la Joventut Republicana. Lleida.
40è Aniversari Cervesa “Sant Miguel”. Muntatge interactiu, plàstic i musical.
Museu Municipal de la Plaça de Sant Joan. Lleida.

1998 Comportaments humans d’algunes aus, comportaments animals de les persones.
Museu de la Noguera. Balaguer (Lleida).

2001 Sorengo in situ. Fosforescències. Casa-estudi Lorezo Cambin. Sorengo (Suïssa).

2002 Fosforescències. Galeria Riberaygua. Andorra.

2003 Transsubstanciaccions. Sala Gòtica de l’IEI. Lleida.

2005 Comportaments humans d’algunes aus, comportaments animals de les persones.
Galeria Pièce Unique. Palafrugell (Girona).

2006 Anagrama del Centenari de l’estada de Picasso a Gòsol. Gòsol (Lleida).
Idea, procés, espai, obra. Sala d’exposicions del Teatre Mninicipal de
Palafrugell (Girona).

2008 Self. Fundació Espai Guinovart d’Agramunt.
Xocolates.
2009 Trofeus dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya. Reinterpretació d’una
obra de Leandre Cristòfol. Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

2010 Frottages. Arteca-Biblioteca Pública de Palafrugell (Girona).
Petita obra recent. Restaurant Oasis. Lleida.
Pessebre. Galeria Carpe Diem. Palafrugell.

2011 Flors i Violes. Instal•lació al jardí de Tano Pisano. Palafrugell.

2012 Self & Xocolotes. Sala d’exposicions Laviña Artística. Lleida.

2013 Quadern de Camps nº 1: Disertació. Sala Gòtica, Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
Inauguració Taller-Estudi Josep Ripoll i Exposició. Palafrugell (novembre).

2014 Obra recent i Redisseny by Riica. Espai Manga Rosa. Palafrugell (Girona).

2018 Xocolates.
Objectes esculptòrics. Espai La Medusa. L’Escala (Girona).

2019 Objectes pertorbadors. Espais Cavallers. Lleida.

COL·LECTIVES

1971 Art- i- manya. Casa de la Cultura. Lleida.
Art- i- manya. Casa de la Cultura. Port de la Selva (Girona).

1972 Plàstica comunicació. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
Home amb la participació de Manel García Sarramona. Plaça Sant Francesc. Lleida.
Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1973 Possibilitat. Sala Gosé. Lleida.
1ª Mostra d’Art Contemporani Català. Graus (Osca).
Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1974 Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1975 Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1976 Artistes lleidatans. Galeria Finestra Oberta. Lleida.

1982 Galeria Cop d’Ull. Lleida.

1984 Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.
Grup A. La Carbonera d’Olot (Girona).

1985 Grup A. La Llotja del Tint. Banyoles (Girona).
Grup A. La Fontana d’Or. Girona.
Grup A. Museu de l’Empordà. Figueres (Girona)
Grup A. Galeria d’Art de Sant Cugat del Vallès (Barcelona).
Grup A. Sala Gosé. Lleida.
Grup A. Centre Cultural “la Caixa”. Terrassa (Barcelona).
Grup A. Sala del Comú d’Encamp. Principat d’Andorra.

1988 7 x 7 Artistes de Ponent. La Caixa. Lleida.

1990 Jocs d’Artista. Galeria Matisse. Barcelona.
Jugar amb l’Art. Museu del Joguet. Figueres. (Girona).

1992 Homenatge a Coma-Estadella. Galeria Sebastià Petit. Lleida.

1993 La pols en la foscor i la memòria en els racons. Galeria Sebastià Petit. Lleida.
Homenatge a Coma-Estadella. Casal de la Joventut Republicana. Lleida.

1994 Mercat de la Música. Lleida.
Mercart de l’Art. Indecor. Lleida.

1995 Mercart de l’Art. Indecor. Lleida.

1996 Adquisició d’obra artística 1996. la Paeria. Lleida.
Gran Mercat d’Art. Lleida.
Làmpada La Torre Ripollum. Indecor. Lleida.
Inauguració “La Tèxtil”, espais d’espais. Lleida.

1998 Mestres lleidatans del s. XX. Periferiart. Lleida.

1999 La Petite Galerie. Homenatge a Jaime Magre. Museu Morera, Sala d’Exposicions del Roser. Lleida.
Artistes de Lleida 1979-1999. Sala Gosé. Lleida.
Roig de vergonya “Guernica”. Universitat de Lleida.

2000 Petite Galerie. Santa Mònica. Barcelona.

2001 Lacustre. Art i natura. Intervenció plàstica al llac de Montbel. Sainte Colombe sur l’Hers. França.

2002 Homenatge a Pilar Riberaygua. Galeria Les Punxes. Barcelona.

2003 Construint la col•lecció d’Art Contemporani. Ingressos 1993-2003. Museu d’Art Jaume Morera. Lleida.

2004 Espais de refugi, espais de retret. Els artistes i els tallers. Sala Gòtica de l’IEI. Lleida.

Arte Fiera 2004. Bolonia. Galeria Carme Espinet.

2005 Col•laboració tècnico-artística del muntatge de la façana de l’edifici on va néixer Salvador Seguí “El noi del Sucre”. Projecte dels arquitectes Joan Artigues i Joaquim Solé. Lleida.
Transsubstanciaccions. Son Espace Gallery. Palafrugell (Girona).
Col•lectiva. Son Espace Gallery. Palafrugell. (Girona).

2006 Acció DÈRMIA. Institut Estudis Ilerdencs. Lleida.

2007 Tretze mans. Art & Book. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.

2009 Objectes. Indecor. Lleida.

2010 Col•lectiva. Son Espace Gallery. Palafrugell (Girona).
Signatures rellevants, signatures amb relleu. Obra dipositada al fons ARTECA.
Biblioteca Pública de Palafrugell.

2012 Acció reivindicació col•lectiva artística d’abandonament d’obra a la Mitjana
de Lleida. Lleida
Creacions. Vint-i-un artistes, una causa. Fundació Renal Jaume Arnó.
Biblioteca Pública de Lleida. Lleida.
Creacions. Vint-i-un artistes, una causa. Expo-Subhasta en benefici dels
projectes d’atenció social de la Fundació renal Jaume Arnó. Complexe.

Si en voleu saber més cliqueu aquí 

 

 

 

Escultura Catàleg d'artistes Ceràmica