Catàleg d'artistes

home1
Radresa, Floreal. -FLOREAL-

Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1997

Malgrat tota biografia sempre reservi sorpreses inesperades, girs feliços o dramàtics que ningú hauria pogut imaginar, hi ha començaments que de seguida hom intueix que hauran de marcar necessàriament el curs de la història que resta per escriure. El cas de Floreal (Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1996) podria resultar paradigmàtic: ell va ser un d’aquells nens nascuts a l’exili francès -com sabem, no sempre acollidor- i que mig per fortuna i mig per imperatiu familiar es va haver de formar en un ambient àvid de cultura i coneixement -cal enfortir la identitat a l’exili-, necessitat de reflexió política i diàleg en uns temps els de postguerra, no cal dir-ho, extremadament moguts.  

De filiació llibertària per via materna, el Floreal de l’exili va aprendre ràpid el caràcter relatiu de les fronteres així com la multitud de perversions que s’amaguen rere tantes convencions aparentment inòqües; sense anar més lluny, va haver de conviure amb la idea perversa de saber-s’hi estranger a totes les seves cases amb l’excepció tardana del seu Palafrugell definitiu.

La resta de la biografia de Floreal, com dèiem, és un desenvolupament extremadament coherent de tot allò que el destí ja havia fixat com a irreversible: el nen de l’exili es va convertir, encara de forma involuntària, en un nòmada arrossegat pels pols d’una família dividida i, només després, va esdevenir l’artista que tornaria al seu país natal, a prop de les arrels paternes -els Radresa de Palafrugell- i maternes -els Isgleas de Sant Feliu de Guíxols-. Molt amic dels seus i polemitzador insaciable, va consagrar la resta de la seva existència a l’elevadíssima empresa de no trair-s’hi mai a ell mateix.

Eudald Camps,  Crírtic d'art

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

anaRamallo.JPG
Ramallo Rodríguez, Ana

l'Ana ha sabut mantenir-se fidel a la tradició dels vells pescadors de Calella de Palafrugell, però al mateix temps ha aconseguit imprimir en les peces el seu coneixement del treball artesanal i la seva pròpia sensibilitat. Una sensibilitat que neix del seu esperit lliure, sincer, clar, alegre, treballador i conseqüent.

És precisament gràcies a aquesta seva forma de veure i viure la vida, prescindint d’allò accessori per concentrar-se en la substància de les coses que li ha permès desenvolupar la capacitat d’abstracció i simplicitat que reflecteixen les seves formes quelcom que els antics pescadors aconseguien a través de la distorsió pròpia dels records. Com ells l’Ana Ramallo treballa únicament amb materials, deixalles, restes de xarxes de pescadors, casquets de làmpades, trossos de suro, cordills, pals de bruc que troba pel bosc i que convertits en màstils mantenen les formes que la natura els hi ha donat...

Els seus vaixells són peces úniques, ja que treballa amb un ribot manual un a un els troncs de pi que li serveixen de base per anar buidant el seu interior i així donar forma de mica en mica al casc. Per aquest treball, com per als altres, no hi ha ni motllos, ni plantilles, ni mides establertes, només hores i hores de feina, paciència i moltíssima sensibilitat. 

Una vegada treballa l’estructura de la peça, ella mateixa prepara i cus el que seran les veles i crea amb cordill l’eixàrcia del vaixell, depenent del model d’embarcació en el que s’inspira cada vegada. La fusta acaba per cobrar vida quan també, a mà els pinta amb vius i alegres colors segons uns estil d’inspiració naïf, i per últim els signa i els bateja, cadascun amb un original i sonor nom que li dona personalitat pròpia. 

Text cedit per l'artista

 

Exposicions:

  • Galeria la Barca (Begur)
  • ART-CALELLA 8Palafrugell)
  • Hotel Llevant (Llafranc)
  • Garriga-Art (Palafrugell)
  • Hotel Sant Roc (Calella)
  • Galeria Beeletage (Dusseldorf) -Alemanya-
  • Ajuntament de Banyuls sur Mer -França-
  • Club Nautico de Aguadulce (Almeria)
  • ell)
  • Hotel Sant Roc (Calella)
  • Art-Gells (Rosmalen) -Holanda-
  • Arcos Garden Golf Club (Arcos de la Frantera)-Càdiz-
  • Puerto Cherry (Puerto de Santa mARIA) -Cádiz-
  • Biblioteca de Palafrugell (Girona)
Catàleg d'artistes Tècnica Mixta

Antonia_Riatos.JPG
Riatos, Antònia

Barcelona, 1925 - Palafrugell, 2015

Els inicis d’Antònia Riatos Gasó  com a pintora es remunten fins el 1960 quan realitza un curs preparatori de pintura, a càrrec del professor Albert Lience. El 1962, per recomanació del professor Brunet es matricula a l’Escola Massana al Curs Preparatori. Entre 1963 i 1966 efectua tres cursos a l’especialitat de Ceràmica, a més de 4 cursos de pintura entre 1966 i 1970. El 1975 ingressa al Cercle Artístic de Sant Lluc. En aquesta institució va practicar pintura d’estudi de figura i de natura morta, intervenint a les exposicions col·lectives anuals. En els últims anys ha exposat a La Bisbal i a vàries exposicions organitzades per l’Associació Internacional “Costa Brava” a Sant Antoni de Calonge, Begur i Palafrugell. Ha col·laborat també a les col·lectives organitzades pel Club Sant Jordi de Palafrugell.

Pintura Catàleg d'artistes

JosepRipoll
Ripoll, Josep

Lleida, 1951

Josep Ripoll, és un dels impulsors de nombroses iniciatives de caire cultural i artístic. Polifacètic i desbordant per la seva creativitat, és músic, pintor, escultor, artista gràfic, interiorista... amb capacitat de treballar sol o amb grup, per assolir propostes de ressò cultural.

En el camp de la plàstica, la seva trajectòria es veu consolidada per les exposicions que ha realitzat en els espais més emblemàtics de l ciutat: Petite Galerie, L’Ereta Taller, Institut d’Estudis Ilerdencs, Sala d’Exposicions de la Plaça de Sant Joan, Fundació La Caixa, Galeria Sebastià Petit, El Roser, Universitat de Lleida, així com a la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Aparelladors. Exposicions a Barcelona, Andorra, Figueres, La Seu d’Urgell, Balaguer, Palafrugell, corroboren una àmplia producció sense limitacions pel que fa als llenguatges i disciplines. Tot i això, la seva obra té una forta Arrel objectual, que té el seu referent més proper amb un altre lleidatà, Leandre Cristòfol. Aquesta arrel objectual que s pot trobar en molts artistes de la ciutat posterior a Cristòfol, ha estat readaptada en l’obra de Ripoll d’una forma que emfatitza el caràcter lúdic i irònic de les seves peces escultòriques.

Les seves instal·lacions tenen un fort contingut crític que es barreja amb la particularitat ironia en que Josep Ripoll veu el món. També ha dut a terme accions privades i públiques, com la realitzada a la inauguració de la seva exposició a la Sala del Col·legi d’Aparelladors en la que mitjançant el foc es va conformar una de les peces de la mostra.

 

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1971 Petite Galerie. L’Alliance Française. Lleida.

1980 Reforma de la fauna imaginàrica estricmàticament estrificial. La Llibreria.
Andorra.

1981 Fase 1, 2 i 3 de la màquina musiquintelecpretativa. L’Ereta Taller. Lleida.

1983 Reforma de la fauna imaginàrica estricmaticament estrificial. L’Ereta Taller.
Lleida.

1985 Periferiart. Indecor. Lleida.

1987 Zigazagues esborronyades. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.

1988 Berlin/Berlin. Muntatge-acció a Brownnie. Lleida.

1992 Coses sense coses. Moments de temps. Museu Municipal de la Plaça de Sant Joan.
Lleida

1993 Mural. Brownnie. Lleida.

1994 Projecte d’escultura urbana. La Paeria. Lleida.
Obra recent. Col.legi d’Aparelladors. Lleida.

1995 Envers la mar de la consciècia, pre-epíleg. Universitat de Lleida.
Reforma de la fauna imaginàrica estricmàticament estrificial. Píece Unique.
Galeria Josep Gich. Palafrugell (Girona).
Envers la mar de la consciècia, pre-epíleg. Universitat d’Estiu de la Universitat
de Lleida a l’Església de Sant Agustí. La Seu d’Urgell (Lleida).

1997 Missatges secrets. Casal de la Joventut Republicana. Lleida.
40è Aniversari Cervesa “Sant Miguel”. Muntatge interactiu, plàstic i musical.
Museu Municipal de la Plaça de Sant Joan. Lleida.

1998 Comportaments humans d’algunes aus, comportaments animals de les persones.
Museu de la Noguera. Balaguer (Lleida).

2001 Sorengo in situ. Fosforescències. Casa-estudi Lorezo Cambin. Sorengo (Suïssa).

2002 Fosforescències. Galeria Riberaygua. Andorra.

2003 Transsubstanciaccions. Sala Gòtica de l’IEI. Lleida.

2005 Comportaments humans d’algunes aus, comportaments animals de les persones.
Galeria Pièce Unique. Palafrugell (Girona).

2006 Anagrama del Centenari de l’estada de Picasso a Gòsol. Gòsol (Lleida).
Idea, procés, espai, obra. Sala d’exposicions del Teatre Mninicipal de
Palafrugell (Girona).

2008 Self. Fundació Espai Guinovart d’Agramunt.
Xocolates.
2009 Trofeus dels Premis Nacionals de Cultura de Catalunya. Reinterpretació d’una
obra de Leandre Cristòfol. Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

2010 Frottages. Arteca-Biblioteca Pública de Palafrugell (Girona).
Petita obra recent. Restaurant Oasis. Lleida.
Pessebre. Galeria Carpe Diem. Palafrugell.

2011 Flors i Violes. Instal•lació al jardí de Tano Pisano. Palafrugell.

2012 Self & Xocolotes. Sala d’exposicions Laviña Artística. Lleida.

2013 Quadern de Camps nº 1: Disertació. Sala Gòtica, Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
Inauguració Taller-Estudi Josep Ripoll i Exposició. Palafrugell (novembre).

2014 Obra recent i Redisseny by Riica. Espai Manga Rosa. Palafrugell (Girona).

2018 Xocolates.
Objectes esculptòrics. Espai La Medusa. L’Escala (Girona).

2019 Objectes pertorbadors. Espais Cavallers. Lleida.

COL·LECTIVES

1971 Art- i- manya. Casa de la Cultura. Lleida.
Art- i- manya. Casa de la Cultura. Port de la Selva (Girona).

1972 Plàstica comunicació. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
Home amb la participació de Manel García Sarramona. Plaça Sant Francesc. Lleida.
Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1973 Possibilitat. Sala Gosé. Lleida.
1ª Mostra d’Art Contemporani Català. Graus (Osca).
Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1974 Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1975 Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.

1976 Artistes lleidatans. Galeria Finestra Oberta. Lleida.

1982 Galeria Cop d’Ull. Lleida.

1984 Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. Barcelona.
Grup A. La Carbonera d’Olot (Girona).

1985 Grup A. La Llotja del Tint. Banyoles (Girona).
Grup A. La Fontana d’Or. Girona.
Grup A. Museu de l’Empordà. Figueres (Girona)
Grup A. Galeria d’Art de Sant Cugat del Vallès (Barcelona).
Grup A. Sala Gosé. Lleida.
Grup A. Centre Cultural “la Caixa”. Terrassa (Barcelona).
Grup A. Sala del Comú d’Encamp. Principat d’Andorra.

1988 7 x 7 Artistes de Ponent. La Caixa. Lleida.

1990 Jocs d’Artista. Galeria Matisse. Barcelona.
Jugar amb l’Art. Museu del Joguet. Figueres. (Girona).

1992 Homenatge a Coma-Estadella. Galeria Sebastià Petit. Lleida.

1993 La pols en la foscor i la memòria en els racons. Galeria Sebastià Petit. Lleida.
Homenatge a Coma-Estadella. Casal de la Joventut Republicana. Lleida.

1994 Mercat de la Música. Lleida.
Mercart de l’Art. Indecor. Lleida.

1995 Mercart de l’Art. Indecor. Lleida.

1996 Adquisició d’obra artística 1996. la Paeria. Lleida.
Gran Mercat d’Art. Lleida.
Làmpada La Torre Ripollum. Indecor. Lleida.
Inauguració “La Tèxtil”, espais d’espais. Lleida.

1998 Mestres lleidatans del s. XX. Periferiart. Lleida.

1999 La Petite Galerie. Homenatge a Jaime Magre. Museu Morera, Sala d’Exposicions del Roser. Lleida.
Artistes de Lleida 1979-1999. Sala Gosé. Lleida.
Roig de vergonya “Guernica”. Universitat de Lleida.

2000 Petite Galerie. Santa Mònica. Barcelona.

2001 Lacustre. Art i natura. Intervenció plàstica al llac de Montbel. Sainte Colombe sur l’Hers. França.

2002 Homenatge a Pilar Riberaygua. Galeria Les Punxes. Barcelona.

2003 Construint la col•lecció d’Art Contemporani. Ingressos 1993-2003. Museu d’Art Jaume Morera. Lleida.

2004 Espais de refugi, espais de retret. Els artistes i els tallers. Sala Gòtica de l’IEI. Lleida.

Arte Fiera 2004. Bolonia. Galeria Carme Espinet.

2005 Col•laboració tècnico-artística del muntatge de la façana de l’edifici on va néixer Salvador Seguí “El noi del Sucre”. Projecte dels arquitectes Joan Artigues i Joaquim Solé. Lleida.
Transsubstanciaccions. Son Espace Gallery. Palafrugell (Girona).
Col•lectiva. Son Espace Gallery. Palafrugell. (Girona).

2006 Acció DÈRMIA. Institut Estudis Ilerdencs. Lleida.

2007 Tretze mans. Art & Book. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.

2009 Objectes. Indecor. Lleida.

2010 Col•lectiva. Son Espace Gallery. Palafrugell (Girona).
Signatures rellevants, signatures amb relleu. Obra dipositada al fons ARTECA.
Biblioteca Pública de Palafrugell.

2012 Acció reivindicació col•lectiva artística d’abandonament d’obra a la Mitjana
de Lleida. Lleida
Creacions. Vint-i-un artistes, una causa. Fundació Renal Jaume Arnó.
Biblioteca Pública de Lleida. Lleida.
Creacions. Vint-i-un artistes, una causa. Expo-Subhasta en benefici dels
projectes d’atenció social de la Fundació renal Jaume Arnó. Complexe.

Si en voleu saber més cliqueu aquí 

 

 

 

Escultura Catàleg d'artistes Ceràmica

guillem_rocas
Rocas, Guillem

Les arrels en l'obra de Rocas: Raquel Medina, doctora en Historia de l'Art i crític membre de AICA, comenta l'obra de Guillem Rocas, en la qual destaca un lligam intens -físic i mental- entre les arrels i l'obra de l'artista gironí. Comenta el fet del seu naixement a Torroella de Montgrí, al peu d'aquesta muntanya llegendària de triple silueta, "alguns diriem que el Montgrí, més enllà d'un turó emblemàtic de l'Empordà, es quasi bé una religió. Si fos així en Rocas bé podria ser un dels seus principals sacerdots". Aquest paisatge és un referent ineludible i determinant en l'obra de Rocas. De fet el triangle, l'esfera i el rectangle que empren l'obra de l'autor "sintetitzen les formes dels tres relleus de què consta i tota una cosmologia montgritana".

Pintura Catàleg d'artistes

merceroig01
Roig, Mercé

Després de cursar els estudis de disseny de moda a Barcelona, a on vaig aprendre molt a dibuixar figura humana, vaig estar treballant en aquest camp al voltant dels deu anys.  Treballava a Barcelona i també hi vaig viure una temporada. Per motius que es podrien dir existencials, vaig decidir canviar de vida l’any 1999;  vaig venir a viure a Calella deixant el món de la moda. Mitjançant  persones que coneixia vaig començar a treballar a Palafrugell a on vaig conèixer persones amb les que vaig conectar de seguida i que van contribuir molt a fer-me sentir que havia trobat el meu lloc. Tot i que ja dibuixava i pintava des de petita, en aquest moment vaig començar a dibuixar i a pintar amb més constància i amb una altra espectativa. Ara convino la vida familiar (tinc dos fiils), la feina per sobreviure (procuro que sigui dins el món de la creativitat), i el treball artístic més personal.

Pintura Catàleg d'artistes