Catàleg d'artistes

MerchedeDalmau
Dalmau, Mercedes de

Pinto amb plumilla arbres, buscant la seva essència per apropar-los mes a les persones.
També pinto amb tinta xinesa negra i de colors sobre cartolina blanca. Utilitzo plumilles de diferents grossors i de vegades finalitzo amb pinzells.
Mercedes de Dalmau Espinet

Catàleg d'artistes Il·lustració

Ona_Esteban
Esteban, Ona

Ara, m’és difícil posar en paraules el que sento mentres encara preparo aquesta exposició, no és còmode perquè encara vull quelcom que s’ha d’ exprimir, alguna cosa que no té límits i es mou dins l’ànima. Les “Aiguadores”, és la continuació d’ una idea que va començar fa 5 anys amb “Dones de fang i aigua”, exposició que vaig fer amb la ceramista Marta Rucabado a Ca la Pruna de Pals. Però si em paro a pensar, ve de més lluny, potser és l’origen de tot. Les meves primeres aquarel·les, que vaig fer a Asturies, ja estaven relacionades amb les dones d’aigua. De petita anava a les fonts, buscant de trobar-me alguna Xiana, també recordo a la meva àvia portant l’aigua a casa i rentant la roba amb altres dones al riu, mentres jo mirava els remolins i sentia que em parlava. Recordo la  olor de l’aigua dins el càntir i la foscor d’aquells ventres de fang. Ara sóc a la Mediterrània, ha canviat la llum i la profuntitat, però no la relació amb l’aigua. La aiguadora és una figura ancestral, primitiva, arcaica i mística i  aquesta cadena de dones que donen aigua, m’ha portat aquí, davant del mar.
Ona Esteban

Pintura Catàleg d'artistes

HermniaEstevaOlle001
Esteva, Herminia

Estudis a LLotja.,Escola de teatre Adrià Gual, Dansa Salvador Mel-lo Eulàlia Blasi. 

Beques a Perugia ,Tours i Paris, Estades i cursos d'estampació a Lyon . Curs de filosofía a Kiel. 

Llicenciada en filologia Francesa .Docència en Instituts i Acadèmies. 

Historial professional pictòric: 

  • Exposició individual a la Schautreppe de Zurich 1982. 
  • Exposicions col-lectives a Girona i Barcelona anys 90. 
  • Exposició individual "Màscares del sutge" a Barcelona,Galpon Sur 2000. 
  • Exposició individual "Del Mite a la desbandada" al Col-legi de Metges de Barcelona,2001. 
  • Exposició individual "Dones-LLum"a Magdala Textilcromies Barcelona 2001. 
  • Exposició individual "España,tormento y gozo"a l'espai Pere Pruna de l'ajuntament de Barcelona. 
  • Exposició col-lectiva Galería Toranto de Barcelona 2002. 
  • Exposició col-lectiva Galería Arc Cúbic de Barcelona 2002. 
  • Exposició individual "actituds davant la galerna" Galpón Sur Barcelona 2003 
  • Exposició en recolzament a la Plataforma argentina contra la impunidad.Galpon Sur 2003 
  • Exposició individual "Els ulls de les màscaras" Galeria Areatangent de Barcelona 2004. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí

L'EXPOSICIÓ:

Per contemplar l'obra d'art podem atendre a la matèria i la forma. Si usem aquesta distinció estètica aplicada a Herminia Esteva, crec que s'enfronta al paper o al llenç i li dóna una empremta líquida; aquestes taques d'oli, de tinta, a vegades negres, altres acolorides són la matèria, però no són una pura matèria inert, sense moviment i sense vida, sinó que semblés que "vénen de gust" una determinada forma. I l'artista escolta, percep el batec d'aquestes taques, i es concentra per poder dominar-, donar-los una forma. Les taques manifesten una "predisposició" per transformar-se en "El cibernauta", caps de dona com "La dona de sorra"; figures de mites clàssics com "Janus", o "Torero Blues" amb la seva càrrega de sentit sacrificial; o figures dolents i amuntegades que expressen una crítica a la societat com "La cantonada"; o titelles còmiques o sinistres, o les que deserta dels seus amos i s'escapen. En aquesta darrera etapa de l'artista hi ha una tendència a la síntesi simbòlica, quasi minimalista; sense abandonar l'expressionisme de tota la seva obra de traços potents, que poden semblar inacabats, de vegades intencionadament trémuls. No només el dolor davant la vilesa del món, sinó també ironia, de vegades gairebé tendresa són el tarannà emocional amb el que torna al món el pòsit que aquest ha deixat en ella. (Julia Manzano, Doctora en Filosofia)

Pintura Catàleg d'artistes

JordiGich1
Gich, Jordi

Palafrugell, 1975

La matèria es combina en l'espai i el temps mitjançant forces diverses, com atraccions magnètiques que condueixen els fenòmens: Un bon dia va aparèixer la primera mol.lècula orgànica, que en la llibertat elemental esdevingué una vasta multiplicitat de formes vives. I la natura refà constantment el miracle original: vivim en aquest prodigi. L'impuls per copçar la rauxa del miracle, ha mogut la ciència i les arts. En Jordi escolta dins seu, atentament, el diàleg entre l'orgànic i l'inorgànic, i en compon figures que s'expressen a partir d'aquest contrast: Escultures que n'ha extret reflexionant, de les formes percebudes en la quotidianitat, l'impuls primigeni de creació, present en tot allò que es manifesta. I es així, també, com la figura, la idea o insinuació femenina adquireix un volum central en l'univers latent del seu taller: deeses nascudes d'una fruïda combinació tècnica, i concebudes com a símbols de l'eterna sensibilitat procreadora. Text de Jordi Vergés Molina

Per saber-ne més cliqueu aquí

 

Escultura Catàleg d'artistes Ceràmica

nuriagich
Gich Perals , Núria

Palafrugell, 1980

La pintura com una subtil manifestació dels sentiments mes profunds, com a suport, la tela i les pintures, mitjà d’ expressió: la utilització de la bellesa més pura i fràgil, els bells colors harmoniosos de la natura, de les flors, de cada insecte o de cada planta o d’ un simple pètal dolç com la brisa més suau que refresca, amb els crits de les gavines que planegen cap a les roques més abruptes que s’ enfilen com les onades com abric de temporal. Llibertat com la d’ una espora de dent de lleó que vola lliure, sense rumb gràcilment, per sobre un camp verd i vermell com una rosa sense espines que dança al so d’ una cançó sense estrofes, sense lletra, sense música. La càlida escalfor del sol que surt, que s’ amaga, que ens enlluerna, que ens fascina, que fa brillar la rosada de glaç sense fred, del calor sense suor, del desamor, la felicitat del somriure discret de les llàgrimes fredes que deixen la solitud del desconsol, l’ alegria anónima sense interés. Un quadre sense pintura, una pintura sense colors, el silenci de la reflexió, l’ avinença de l’ amor sense el compromís de la obligació, el desig del que és palpable, el pes de la serenitat, el benestar de la felicitat. Núria Gich

Pintura Catàleg d'artistes

Guitart
Guitart Ferran, Joan

Palafrugell, (1936-2014)

Malgrat les aparents rutines que, a vegades com a protecció, ens imposem, cada dia és diferent a l'anterior i diferent també a l'endemà. Si la frase és certa, aplicada a les persones i a la vida, no és menys veritat quan la traslladem al paisatge que ens envolta, on, gairebé segon a segon, la llum i el color ofereixem aspectes diversos del mateix lloc. Joan Guitart intenta captar a les seves obres aquesta fugacitat. Una i altra vegada retrata, apassionat pel que veu, el mar, les roques, la vegetació d'alguns, pocs, racons idíl·lics que encara queden a la Costa Brava, que, de tan fins, pareixen idealitzats. Cada quadre està submergit en un color dominant que ho envaeix tot, amb tal vivor de tons que sembla sembrat de pedres precioses. El dibuix es fa comprensible quan l'ull espectador observa des de la distància apropiada i delimita amb la mirada les superfícies colorejades. Llavors, la identificació és inevitable. El que en literatura és el criteri d'escriure de forma clara i entenedora per a tothom, ho practica Guitart i ho diu amb el llenguatge cada vegada més decidit dels seus pinzells. Un passeig il·lusionat i diur el que ha emprès, però potser no tant com pujar i baixar a peu de Cala Pedrosa, com fa ell a diari, sigui hivern o estiu.
Antoni Lledó, març 2006

Pintura Catàleg d'artistes

enriciglesias01
Iglesias, Enric

De formació autodidacta, inicia la seva trajectòria com a pintor artístic l’any 1990. El seu estil, personal i eclèctic, aprofita el coneixement dels materials fruit de la seva professió de pintor i decorador i pren la seva temàtica de l’entorn paisatgístic de l’Empordà , especialmente el món marítim. Des de l’any 1975 resideix a Palafrugell. La base de la seva obra rau en l’anomenada técnica mixta que, anant més enllà del pigment, barreja materials de les més diverses procedències i desdibuixa les fronteres entre els àmbits d’expressió artística: pastes, argil·les, ceres, fustes, objectes trobats i fins i tot matèria orgànica configuren un món de relleus i textures que situen l’artista en la tradició de Tàpies i Barceló. L’ús d’aquests materials, que podríem qualificar d’ “humils”, i l’elecció, conscient i constant, de dos motius bàsics com són el peix i la gastronomia no són pas fruit de l’atzar, sinó tota una declaració de principis de l’artista, que s’inscriu en la concepció popular, democràtica, de l’art1. (text d'Eva Montagut).

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes