Catàleg d'artistes

America_Perez
Pérez, América

Con mi sencilla obra sólo quiero transmitir lo que en ese momento necesito y lo que enriquece mi autoestima. Intento reflejar, por ejemplo, mi interés por la pintura de la naturaleza, entremezclando colores, con un estilo un tanto surrealista, es decir, además de valorar la perfección que engrandece este género pictórico, encuentro no sólo bello lo perfecto, sino que también hay cierta belleza en la extravagancia y en la imperfección. Cuando hago un cuadro es porque siempre me transmite algo con lo que yo conecto y me hace verlo de manera distinta. Para mi es algo enriquecedor y muy gratificante el poder transmitir a través de mis cuadros mi forma de ver la pintura. Gracias por darme esta oportunidad tan positiva y que me ayuda tanto anímicamente.
América Pérez.

Pintura Catàleg d'artistes

CarlesPerez
Pérez, Carles

Palafrugell, 1961

Sóc fill de Palafrugell i tot i que sempre m’ha agradat l’art no és  fins l’any 2010 que m’hi començo a dedicar més seriosament. El fet de quedar-me sense feina va fer que em decidís a explorar i treballar les meves habilitats artístiques i exposés per primera vegada a Bar Alter Ego. La bona acollida que va tenir aquesta exposició em va motivar a continuar treballant i creant. 

 Em sento còmode i m’agrada el que faig. M’agrada pintar utilitzant diferents suports que m’ajuden a donar relleu a la meva obra, cartró, paper, pedres etc M’agrada jugar amb el color i les textures. El meu objectiu és que contemplant  la meva obra  gaudeixis tan com jo ho he fet creant-la. 

Catàleg d'artistes Tècnica Mixta

PatriciPerez.JPG
Pérez, Patrici

Barcelona, 1966

Va estudiar fotografia a la Escola de Mitjans Audiovisuals “EMAV”. Des de llavors no ha deixat de formar-se tant en fotografia analògica com en digital. Apassionat per tot tipus de fotografia, on millor es troba és en la urbana i en el estudi.

  • 1992  Exposició a Fotocrack (Barcelona) 
  • Exposició al Jardineto (Sant Cugat del Vallès.
  • 1993  2n premi en el XXI Concurs Nal. Diapositives en color, trofeu La Caixa.
  • 1994  2n accèssit en Fotografia en Color de Torrellobeta (Barcelona).
  • 1995  Exposició a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (Barcelona).
  • 1996  Exposició al Jardineto (Sant Cugat del Vallès).
  • 2010  Exposició al Centre Cívic de Sant Martí de Provençals (Barcelona) 
  •  Exposició de B/N al Centre Cívic del Besós (Barcelona).
  • 2011  Reportatge per el Bingo Don Pelayo (Barcelona) .
  •  Bingo Sala Ciutat de Girona (Girona). 
  •  Diversos treballs per Ives Rocher. 
  •  Ha impartit cursos de fotografia a la Fundació Marianao  i a Can  Massallera (Sant Boi del Llobregat). 
  •  Reportatge de la Gala Body Painting de Cazcarra Image Group a la sala Up &   Down (Barcelona). 
  •  Primera mostra d’Art d’Ullà (Fira de La Poma).
  •   Ha contribuït en el projecte “Yo seré tus ojos” concebut per Jana Leo de la Fundación Mossis de Madrid.
  • 2013  Exposició a la Biblioteca de Palafrugell (Palafrugell) dins el col·lectiu Arteca. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí 

 

Catàleg d'artistes Fotografia

MRosa_piqueras
Piqueras, M. Rosa (Romy)

Barcelona, 1952.

Va seguir estudis a  l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis artístics de Barcelona, la Llotja. Viu a Palafrugell des de l’any 2005, i és a Palafrugell on va tornar a pintar a partir de l’any 2008. Des d’aleshores continua participant en tallers i cursos de formació per anar-se enriquint artísticament i tècnica.

"L'olor dolça d'Àfrica, la calitja gairebé perpètua de les Bissagos a Guinea Bissau i els colors del riu Congo, van impressionar els meus sentits fins al punt de quedar gravat el més mínim detall. Aquells cansats vaixells mercants van ser casa meva en els viatges a  Sud-amèrica, Àfrica o Austràlia. Els capvespres i albes a la recerca de les primeres i darreres estrelles que aquells marins amb els quals vaig conviure, portaven a l'horitzó per dibuixar, després de breus càlculs matemàtics, un punt en una carta en blanc i assegurar que estàvem allà, em van deixar una empremta que intento plasmar en la meva pintura. Tant de bo l'hagi aconseguit. Van ser anys feliços... "

M. Rosa Piqueras

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

tanopisano
Pisano, Tano

(Text escrit originalment en castellà).

Sóc pintor: res més! Sempre he pintat. No em considero un artista (no m'interessa). De la pintura tinc una necessitat física i mental, els intel·lectuals diuen que la pintura està morta. 

O sigui que jo també (Sic!). 

Criminals! 

Quan dic: jo pinto, em miren com una troballa arqueològica. 

En els darrers 70 anys han nascut altres llenguatges: fantàstic! Però per què negar la Pintura? 

Per exemple el cinema, que conté tants llenguatges, mai l'ha negat, és més, s'inspira en ella. 

A aquestes noves llengües els falta la tradició artesanal, no es pot parlar de mètode, de tècnica, i així doncs els crítics quan parlen de les obres no escriuen ja sobre els mitjans expressius, ¡sinó només sobre el concepte! 

Els intel·lectuals purs han decidit que tots podem fer art, que tots tenim alguna cosa a dir i que en conseqüència som tots artistes, per això les complicacions tècniques de la pintura, escultura, etc. no serveixin per a res. Serien només un obstacle per expressar el concepte. 

I si en la música s'eliminés la tècnica? 

Llavors, si tots som artistes, per què Louise Bourgeois ven una obra seva per 10 milions d'euros i un mecànic o un fruiter no? 

Louise Bourgeois: un concepte! Per exemple, una habitació on en el centre hi ha una guillotina: estèticament no hi ha cap problema. Simplement és una habitació bruta amb una guillotina bruta. 

El concepte és: la guillotina fa un tall entre el seu passat a la vella França i el seu present als Estats Units. 

Però a qui li interessa aquest personalíssim* concepte? 

Ètica i socialment, què vol comunicar? Per no dir estèticament. Podia fins i tot dir que la guillotina serveix per tallar un camembert de Normandia o tallar en rodelles un pernil de Bayonne. 

I per què cada un d'aquests conceptes ha de ser explicat? 

Llavors jo, Tano Pisano, què faig? Segueixo pintant? 

És clar que segueixo pintant! Als nassos d'aquests stre ... ganoff. 

Direu que estic enfadat; és clar que estic enfadat: fa 50 anys que pinto, que he tingut també altres oficis per no perdrem en el comercial, i ara em diuen: no, estimat, la pintura està acabada (Has been). 

Però jo vaig sempre més cap enrere per sentir-me més modern. La voluntat de reconstruir un llenguatge pictòric destruït per la classe intel·lectual. Cal aprendre de nou l'alfabet pictòric per reutilitzar aquesta llengua meravellosa, tornar a la senzillesa. 

La senzillesa no provoca escàndol, ni moda. 

Com mediterrani la senzillesa m'obliga al volum, a la densitat. 

Penso en Roberto Longhi: "... cada vegada que l'art pateix una saturació històrica, la densitat se li afegeix combinant o imposant-se a la recerca del moviment, per dir-ho amb claredat, és el que representen els Grecs davant els Egipcis, el Gòtic davant el Romànic, l'arquitectura barroca enfront de la del Renaixement ... al cercle el succeeix l'el·lipse* ". 

Jo formo part del cercle. 

Com italià segueixo l'escola que va de Duccio a Masaccio ia Sironi, de Morandi a Burri. 

Per a les modes contemporànies la referència a la tradició està considerada acadèmia (opinió molt romàntica i molt acadèmica). 

La pintura és tradició i memòria. 

Defensar la pintura per al pintor és la seva dignitat d'artesà. 

La protecció d'una cultura nacional negada per un internacionalisme d'avantguardes que pretenen representar elles soles la nostra època. 

No sóc un lamentable nacionalista, però culturalment si. 

Sebastiano del Piombo i Antonello dóna Messina o Boccioni i Burri podien ser només italians. D'altra banda, com Dürer i Grünewald només podien ser alemanys. 

El problema és que avui es consagra* només el soroll i les ganes d'escandalitzar (epatar a l'original) 

Epatar a qui? ¿Als nous rics? 

Epatar amb òrgans sexuals i sang per tot arreu? 

Els nous rics i la classe benestant no necessiten això. Podrien acostar-se  sense por a la veritat, a la senzillesa, a la poesia. 

Els intel·lectuals que defensen aquesta forma d'art que porta a l'aridesa del "cretinisme patològic" explicant a través de "mastrurbacions intel·lectuals" encara més àrides. 

Sembla que assistim a un conflicte. Vanguardia contra Acadèmia. Però quina Acadèmia? 

Això servia, i tampoc massa, en els temps de Manet, quan es deia que Ingres era Acadèmia. 

"No hi ha un pintor més modern que Ingres" (Picasso). 

El conformisme d'avantguarda empeny a pintar quadres enormes amb colors que degoten cap avall i cal·ligrafies de bon gust o que provoquen disgust. 

Pintura dóna cavallet monumentalitzada *. 

S'ha intentat intel·lectualitzar la pintura fins a destruir-la. 

I després hi ha les instal·lacions que com deia Gombrich: "Tenen l'esperit de bromes d'estudiants" i demanen una participació de públic disneylià. 

Tècnicament l'instal·lador és un bricoleur

Les musiquetes d'avantguarda, sempre iguals en les performances, els vídeos, els documentals televisius d'art, són com les músiques que se senten sense que ens n'adonem als restaurants de luxe o a les pizzeries, on l'etern fons de les quatre estacions de Vivaldi ens castiga monòtonament. 

Que en les pàgines culturals dels diaris es parli només de Francis Ford Coppola o Michael Jackson; que no es parli d'art sinó que s'anunciï només el que ha fet tal, que aquí o allà exposa tal altre, que el mercat proposa allò altre ... 

Que es parli de pintors occidentals influenciats per filosofies orientals, i de xinesos, de moviments impressionistes, expressionistes, etc., Té un resultat dubtós. 

La cultura americana que segueix fascinant a tots els vells stre ... ganoff del 68 que es consideraven maoistes i llegien a Charlie Brown. La poesia que ja no interessa a ningú, etc. 

Les ganes i el plaer de dibuixar una poma. Aquest és el resultat!

TANO PISANO

*Traduccions literals del text original en castellà.

Si en voleu saber més cliqueu aquí

EXPOSICIÓ DRACS

Pintura Catàleg d'artistes Fotografia

MonsePla
Pla, Monse

Monse Pla neix a Barcelona. Deu la seva formació artística a l'Escola d'Arts Aplicades Massana. Després de 1977 Monse Pla ha exposat en nombroses sales, col·laborant al mateix temps en revistes, ràdios i televisions, sobre un tema que el porta al cor: la preservació dels arbres i la protecció de la Natura, i per salvaguardar, a la qual és profunda i activament compromesa. D'altra banda, és a través dels seus llenços que transmet els seus sentiments, nascuts de la contemplació de la Natura, en particular del mar. Actualment, treballa al seu taller de la Costa Brava, al cim d'un penya-segat sobre el mar, a Llançà.

Paral·lelament a la seva carrera artística, la pintora està compromesa i assumeix importants responsabilitats dins les associacions dedicades a la protecció i preservació de la Natura; col·labora també en nombroses revistes, conferències, i participa a programes de ràdio i televisió.

Podem qualificar, la trajectòria pictòrica de Monse Pla com d’abstracció lírica, receptiva a resumir suggestions figuratives de la Terra cap al Cel, d'allò relatiu vers l'absolut. L'artista utilitza les aquarel·les evanescents, i ens convida a participar a les seves vistes penetrants.  

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

JosepPlajaLpezprimerpremio-1
Plaja, Josep

Josep Plaja López (Palafrugell, 1955) va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona. Ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals a Madrid, Barcelona, Girona i el Baix Empordà. Ha guanyat, també, diversos premis en modalitats de pintura ràpida i pintura.

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

JordiPlanaM
Plana i Martí, Jordi

Palafrugell, 1939-2020

Pinto i dibuixo des dels 10 anys, encara que amb pauses en diferents èpoques. He treballat tota la meva vida (fins que varen tancar portes) a l'Industria Corchera Bertran d'administratiu.
Referent a la meva vida com a pintor:
He fet els cartells de tots els concerts de Joventuts musicals, durant 25 anys. També cartells per les Festes de Primavera.
Ara faig els cartells de les òperes en audiovisuals que es programen al teatre de Palafrugell.
També he fet els mapes de l'Empordanet i de Fitor.
En col•laboració amb en Josep Castelló, varem fer el mapa La costa del Empordanet.
També he col•laborat fent el grafisme de diversos llibres que s'han editat.
Inicialment pintava a oli, fins que fa uns 30 anys vaig descobrir i amb vaig interessar per l'informàtica. I fa uns 10 anys que vaig començar a fer il•lustració digital i ho he anat mostrant al meu compte del  Facebook i al d' l’ Instagram de manera que ara ja compto amb més de 600 obres.
Una vintena d’aquestes s’inclouen a l’exposició d’Arteca (biblioteca) i del teatre Municipal de Palafrugell (visitable fins al 8 de març de 2020)

Catàleg d'artistes Il·lustració