Esteva, Herminia
INAUGURACIÓ ARTECA
  • Diumenge, 30 Novembre 2008

Estudis a LLotja.,Escola de teatre Adrià Gual, Dansa Salvador Mel-lo Eulàlia Blasi. 

Beques a Perugia ,Tours i Paris, Estades i cursos d'estampació a Lyon . Curs de filosofía a Kiel. 

Llicenciada en filologia Francesa .Docència en Instituts i Acadèmies. 

Historial professional pictòric: 

  • Exposició individual a la Schautreppe de Zurich 1982. 
  • Exposicions col-lectives a Girona i Barcelona anys 90. 
  • Exposició individual "Màscares del sutge" a Barcelona,Galpon Sur 2000. 
  • Exposició individual "Del Mite a la desbandada" al Col-legi de Metges de Barcelona,2001. 
  • Exposició individual "Dones-LLum"a Magdala Textilcromies Barcelona 2001. 
  • Exposició individual "España,tormento y gozo"a l'espai Pere Pruna de l'ajuntament de Barcelona. 
  • Exposició col-lectiva Galería Toranto de Barcelona 2002. 
  • Exposició col-lectiva Galería Arc Cúbic de Barcelona 2002. 
  • Exposició individual "actituds davant la galerna" Galpón Sur Barcelona 2003 
  • Exposició en recolzament a la Plataforma argentina contra la impunidad.Galpon Sur 2003 
  • Exposició individual "Els ulls de les màscaras" Galeria Areatangent de Barcelona 2004. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí

L'EXPOSICIÓ:

Per contemplar l'obra d'art podem atendre a la matèria i la forma. Si usem aquesta distinció estètica aplicada a Herminia Esteva, crec que s'enfronta al paper o al llenç i li dóna una empremta líquida; aquestes taques d'oli, de tinta, a vegades negres, altres acolorides són la matèria, però no són una pura matèria inert, sense moviment i sense vida, sinó que semblés que "vénen de gust" una determinada forma. I l'artista escolta, percep el batec d'aquestes taques, i es concentra per poder dominar-, donar-los una forma. Les taques manifesten una "predisposició" per transformar-se en "El cibernauta", caps de dona com "La dona de sorra"; figures de mites clàssics com "Janus", o "Torero Blues" amb la seva càrrega de sentit sacrificial; o figures dolents i amuntegades que expressen una crítica a la societat com "La cantonada"; o titelles còmiques o sinistres, o les que deserta dels seus amos i s'escapen. En aquesta darrera etapa de l'artista hi ha una tendència a la síntesi simbòlica, quasi minimalista; sense abandonar l'expressionisme de tota la seva obra de traços potents, que poden semblar inacabats, de vegades intencionadament trémuls. No només el dolor davant la vilesa del món, sinó també ironia, de vegades gairebé tendresa són el tarannà emocional amb el que torna al món el pòsit que aquest ha deixat en ella. (Julia Manzano, Doctora en Filosofia)

0.0/5 Rating (0 vots)

Comparteix-me!

Deixa un comentari

Estás comentando como invitado.
Prova anti-spam: completa el puzzle!