Marta Niell Congost: NICON

Marta Niell Congost, 1996
és una artista multidisciplinar palafrugellenca. La seva formació professional ha estat en interpretació d’art dramàtic i en música posteriorment, però el seu primer contacte amb l’art, de petita, va ser a través de la dansa i més endavant del cant, de manera que durant la seva formació troncal –que no única- mai ha deixat aquestes disciplines. Així doncs, concep la música com “l’eix vertebrador de la seva vida”. Es defineix com a artista multidisciplinar precisament pels múltiples interessos i per la dificultat de definir-se en l’era de l’eclecticisme i la immediatesa. En la seva totalitat, però, es veu representada tant per la volatilitat com pel que és de naturalesa duradora; la nodreixen veus d’artistes tan contemporànies, -plenament de la seva generació-, com artistes que considera atemporals, eternes.

Marta Niell Congost beu de l’r&b, del soul, del hip-hop, del neosoul, passant pel jazz, el gospel, el pop, el pop-electrònic, el son o la bossa nova, entre d’altres, per a crear NICON i crear-se a si mateixa.
NICON neix de la necessitat d’esdevenir-se una com a individu i d’esdevenir-se plegades, de la mà d’un conjunt d’artistes músics però al mateix temps vinculades a altres disciplines (arts escèniques, audiovisuals, dansa, etc) amb la voluntat de crear juntes. Tan senzilla i complexament com això. La Marta tenia en ment començar aquest projecte des de sempre, i després d’aquests dos anys tan estranys per tothom, creu que aquest espai és l’idoni per celebrar-nos i donar aquest tret de sortida amb un concert que inauguri l’exposició, que ja és en si una trobada on conflueixen diverses disciplines artístiques.

NICON té la voluntat d’explorar, a través de la música però també d’altres arts, un ampli espectre de temes i contradiccions que ens atravessen constantment i que, conseqüentment, ens fan recordar que som humans. Pretén ser un espai que trobi ponts entre polaritats que es complementen i es retroalimenten, on se celebrin els nostres desitjos i fortaleses, però també la vulnerabilitat a què ens sotmet la intempèrie. Així doncs, s’ha pogut concebre, sobretot, gràcies a la música. Però també gràcies a la dansa, al teatre, a les arts audiovisuals, a les relacions humanes, al que és polític, al que és poètic. Aquest concert és un punt de partida –o un punt i seguit considerant el parèntesi pandèmic-, on la majoria de temes seran temes ja existents que són alguns dels seus referents, amb alguna novetat pròpia i personal.

Esperem que gaudiu aquesta trobada tan esperada i especial.