Camps, Elisa

ARQUITECTURES I PAISATGE

• Dissabte, 30 Juliol 2011

Barcelona

Neboda de l’il•lustre pintor barceloní Ignasi Mundó, Elisa Camps porta la pintura A la sang. Inicialment, va conrear el dibuix i l’aquarel•la, una tècnica que ha condicionat ben positivament la seva tasca pictòrica posterior, on predomina el color com a mitjà d’expressió principal.

Arrelada per nissaga familiar a la tradició postimpressionista de l’escola catalana, es va formar amb mestres de reconeguda trajectòria artística, com ara Ramon Pujolboira, Josep Martínez Lozano, Francesc Artigau i Teresa Llàcer. Les seves obres, tant les aquarel•les com els quadres a l’oli, despleguen un registre estilístic que va des d’un expressionisme, proper a la línia austríaca d’Egon Schielle i Oscar Kokoshka, fins a un fauvisme construït evocador del de Derain dels paisatges de l’Estaque.

Una característica essencial dels quadres d’Elisa Camps és l’equilibri del dibuix i el tractament cromàtic. Ambdós elements se sotmeten a un mateix principi de simplificació, un sintetisme formal i del color que presideix la poètica pictòrica de l’artista amb independència de la temàtica concreta que es planteja en cada obra.

Té una predilecció especial pels paisatges, panoràmiques de Begur o el Camp de Tarragona, racons de la muntanya i el litoral mediterrani amb els seus típics contrastos pronunciats, la llum diàfana i el colorisme aspre i matisat de les terres del nostre país. La paleta d’Elisa Camps s’adapta admirablement a cada ambient, a cada atmosfera, a cada gamma específica del tema que tria. No hi ha lloc per a l’anècdota ni per al detall narratiu. Només allò de més essencial queda enregistrat damunt la tela.

Una peculiar exageració de formes i volums acosta la seva pintura a l’expressionisme, un expressionisme que no és mai tràgic ni torturat, sinó joiós, líric, optimista, com una celebració planera de la vida, una festa de la llum i de la contemplació de la bellesa que rau en l’ordre natural de les coses. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí