Gich Perals , Núria

BLANCS

• Dissabte, 17 Gener 2009

Palafrugell, 1980

La pintura com una subtil manifestació dels sentiments mes profunds, com a suport, la tela i les pintures, mitjà d’ expressió: la utilització de la bellesa més pura i fràgil, els bells colors harmoniosos de la natura, de les flors, de cada insecte o de cada planta o d’ un simple pètal dolç com la brisa més suau que refresca, amb els crits de les gavines que planegen cap a les roques més abruptes que s’ enfilen com les onades com abric de temporal. Llibertat com la d’ una espora de dent de lleó que vola lliure, sense rumb gràcilment, per sobre un camp verd i vermell com una rosa sense espines que dança al so d’ una cançó sense estrofes, sense lletra, sense música. La càlida escalfor del sol que surt, que s’ amaga, que ens enlluerna, que ens fascina, que fa brillar la rosada de glaç sense fred, del calor sense suor, del desamor, la felicitat del somriure discret de les llàgrimes fredes que deixen la solitud del desconsol, l’ alegria anónima sense interés. Un quadre sense pintura, una pintura sense colors, el silenci de la reflexió, l’ avinença de l’ amor sense el compromís de la obligació, el desig del que és palpable, el pes de la serenitat, el benestar de la felicitat. Núria Gich