Inauguració "La vida il·lustrada de Camille Claudel" Exposició

Camille Claudel, sempre a l'ombra del seu professor i amant, Auguste Rodin.
Sabem del cert que Camille tenia tant talent com Auguste, o més. De fet, hi ha moltes obres que no se sap si eren d'ell o d'ella.
De petita, ja li agradava jugar amb el fang: feia les cares dels seus familiars. El seu pare va veure que tenia futur i fou qui l'empenyé a estudiar i a formar-se com a escultora.
Va entrar en una acadèmia i seguidament va passar a ser alumna d'Auguste. Va aprendre ràpid i va ajudar el seu mentor a fer moltes obres. Totes les mans i els peus de les escultures de Les portes de l'Infern estan modelades per Camille.
Per altra banda, Camille apareix a moltes de les obres de Rodin. Crec que la relació entre tots dos es veu reflectida a les seves escultures, per això redibuixo peces com El vals, que mostra la seva relació passional. Era tanta aquesta passió que es desdibuixa on comença ella i on acaba ell.
En la seva obra, també hi veiem influències japoneses, com la peça de L’onada, que trobo preciosa. O la de Les Causeuses, que relaciono amb L’onada, per la forma en què estan les dones fent safareig. Però la fama de Rodin i la seva ombra eren massa potents per suportar-les, els seus èxits posaven malalta Camille: si ella també treballava per què no podia tenir el mateix? Així que el va deixar. Primer perquè sabia que Rodin mai deixaria la seva dona i segon perquè no volia estar sempre darrere d'ell, ella volia ser algú.
A partir d'aquí, va patir una depressió i va portar una vida obsessiva amb la feina i el que la rodejava. Va trencar moltes de les seves obres. Potser va tenir una depressió, però és segur que com a dona la vida que ella havia escollit no estava ben vista, ni per la seva mare, amb la qual mai va tenir una bona relació, ni per la societat.
Moltes de les seves obres tenien molta càrrega sentimental i s’hi poden veure pinzellades d'impressionisme. En totes les escultures s’hi reflecteix la seva vida, el dramatisme i la sensibilitat que tenia.
I, per acabar: per què aquesta exposició?
He volgut fer un homenatge a CAMILLE perquè un dia em va caure a les mans el seu llibre, la seva història em va marcar i, com que som en una biblioteca, vaig pensar que era interessant que l'origen de tot fos un llibre.
Espero que ho gaudiu i que us vinguin ganes d'esculpir.

Anna Grimal