Bruguera, Lluís
EX-LIBRIS
- Diumenge, 26 Febrer 2012
De la taca a la forma
- Divendres, 11 Octubre 2019
Palafrugell 1958.
Sóc llicenciat en Belles Arts i exerceixo com a dibuixant; il•lustrador; pintor; productor de ready-modes i poeta objectual; muralista; decorador de mobles; retaulista, aparadorista; dissenyador gràfic; professor; aquarel•lista al plain air; interiorista; assessor cromàtic… en definitiva, artista.
Porto més de 20 anys de dedicació professional i he exposat els meus treballs artístics a diferents espais de Catalunya i de fora del nostre país.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Les exposicions:
Ex-libris és una locució llatina que significa, literalment, de entre els llibres, és a dir, llibre procedent de entre els llibres d´una biblioteca pública o privada. Un ex-libris és una marca de propietat que normalment consistia en una estampa, etiqueta o segell que sol col·locar-se al revers de la coberta o tapa d´un llibre i que conté el nom del propietari de l'exemplar. A més de la llegenda que acredita la pertinença del llibre a una biblioteca personal o institucional, en l´ex-libris, generalment, existeix també alguna imatge. I és, precisament, a partir d´aquí –fora del llibre- on comença l´arrel d´aquesta exposició, en la qual he volgut ajuntar una imatge elaborada –un poema objecte- amb un llibre escollit, bé sigui per l´empremta que ha deixat en mi la seva lectura, bé sigui per la seva forma, el seu títol, el seu pes, la seva olor…o qualsevol altre suggerència que convida a la metáfora. El llibre s'expandeix, doncs, al territori de la plàstica. Més concretament, en la ductilitat del poema objecte, on el llibre passa a ser un element, un significant més, que interactua dins el conjunt de la proposta artística. L´espai físic d´aquesta aventura plástico-literària té lloc dins les mateixes estanteries que acullen els llibres, en aquests calaixos oberts d´estructura modular, tot emigrant de l´espai expositiu convencional.
De la taca a la forma
Un dels trets definitoris de l’sketch a l’aquarel•la resideix en la destresa necessària per mantenir l’equilibri -com si d’un funambulista es tractés- entre dos elements antitètics: el control; i el fet de deixar-se anar, de deixar-se portar. És evident que, amb l’aigua com a vehicle, el procediment a l’aquarel•la requereix d’un cert grau d’incertesa, però, alhora, també ens ensenya a veure. Com una imatge que es revela d’una manera progressiva, lentament. M’atreviria a dir que és més una actitud: oberta, d’espera, que no pas una tècnica. I, si en aquesta espera, ens adonem que som capaços de renunciar a una certadosis de control en el procés creatiu, estarem davant d’una descoberta: de sobte, les qualitats inherents al procediment comencen a jugar al nostre favor. En consonància, si a aquesta capacitat d’improvisació -semblant al free jazz- hi afegim les qualitats d’immediatesa i de síntesis que ens proporciona l’sketch -o dibuix ràpid-, gaudirem d’allò més d’aquest medi autònom, lliure i creatiu.
Tot a punt per copsar la màgia del funambulista que es passeja per un horitzó de concreció, essencialitat, claredat... I, també,d’una barreja d’idees ràpides, aparentment espontànies però que provenen d’un treball immens.
Lluís Bruguera, Setembre 2019