Fotografia
Arbonés, Sergi
Barcelona, 1973
Em considero un obsessionat de tot el que fa referència a tècniques de creació d'imatges generades per ordinador. Sóc un admirador de l'Art Digital i tradicional i també aficionat a la música, la fotografia, el cinema i la bicicleta, entre altres coses.
L'any 1994 vaig veure per primera vegada el que avui entenem com Render (imatge construïda en un entorn espacial 3D controlat per una aplicació informàtica), em vaig quedar tan fascinat que guiat per la passió, em vaig obsessionar en aprendre les tècniques i coneixements necessaris per crear aquest tipus d'imatges tan cridaneres visualment per a l'època.
Durant tots aquests anys he estat involucrat en diferents camps relacionats amb la creació d'imatges 3D i per tant descobrint com aplicar els coneixements adquirits a les necessitats d'empreses de diferents sectors amb diferents necessitats.
He treballat a TV realitzant gràfics en temps real, exercint com a docent en escoles d'arts gràfiques i cinema com ERAM i ESCAC, concretament en el Màster d'Efectes visuals i alhora donant serveis de 3d com a freelance, on he pogut aprendre i entendre de primera mà, les necessitats i motivacions de diferents sectors.
ESTUDIS ACADÈMICS
2012 -2012
- Curs de Producció de Efectes Especials (Escape Studios-Londres).
2000 -2001 (Post grau)
- Master de Arts aplicades a la animació de personatges tradicional i assistida per ordinador (MAISCA - Universitat Illes Balears).
RECONEIXEMENTS i FESTIVALS
- 2001 Nominació al Internacional Turku Animated Film festival Curtmetratge (Nunca aprenderemos)
- 2001 3º Premi Festival Siroco - València (Nunca aprenderemos)
- 2001 Nominació Festival Art Futura - Barcelona (Nunca aprenderemos)
- 2002 Medalla d’ or The Worlfest Houston (Nunca aprenderemos)
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
- 2005 - 2006 Dissenyador de gràfics en temps real per TV a DORNA SPORTS S.L (empresa organitzadora del mundial de Motociclisme).
- 2006 - 2008 Generalista 3D freelance Arquitectura digital 3D i animacions per empresas del sector Immobiliari
- 2001 - 2010 Professor de 3D A l’ escola de realització audiovisual de girona - ERAM i freelance 3D
- 2007 - 2012 Dissenyador de projectes industrials en 3D per ARMACELL CO. (Europa i Asia )
- 2013 - 2014 Professor Generalista 3D a L’ escola superior de cinema i audiovisuals de catalunya - ESCAC
- 2013 - 2014 Supervisor Generalista 3D a Minimo VFX - Barcelona ( “The Machine” and “ Monsters Darknight” ) Movies.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Fotografia
Bisbe, Marisa
No em dedico a l'art professionalment. Sóc autodidacta en quant a fotografia, tot i que m'agrada des dels quinze anys. Pel que fa a pintura i dibuix, he fet algunes classes al Centre Cultural de La Mercè de Girona amb el Vicente Huedo, la Montserrat Costa i l'Evdokim Perevalsky.
També he participat en dues edicions de "Recuperart. l'alquímia de l'objecte" a la Bòvila vella de Palafrugell. El 2007 vaig presentar una instal.lació, 'Espai' de lectura, juntament amb l'Alícia P.. I el 2008, vaig presentar la instal.lació "Rollings forever" juntament amb la Núria Jalón.
Si en voleu saber més cliqueu aquí i aquí
L'EXPOSICIÓ:
Aquesta sèrie de fotografies es va realitzar amb ocasió d'una de les edicions de la mostra de dissenyadors de moda emergents (CHANGING ROOM) que es realitza des de fa uns anys a l'hotel Chic & Basic de Barcelona (El Born). La sèrie pretenia recollir l'atmosfera vibrant, misteriosa i gairebé màgica que es va crear en aquell espai gràcies a les condicions d'il.luminació, al disseny d'interiors i a l'energia poderosa i creativa que confluïen en aquell moment i en aquell espai.
Resguardada per les parets dels passadissos de l'hotel, atrapava amb la meva càmera la marxa dels visitants, còm es desplaçaven ingràvids entre les boires de colors del local. No vaig utilitzar filtres ni posteriors tractaments informàtics per registrar la llum, és la que hi havia en el lloc. Transportada per aquell ambient tan suggerent i irreal, em vaig sentir per uns moments escrivana del temps. Vaig sentir que clissava quelcom important i que podia, amb la meva Lumix, "donar fe" del pas dels homes pel temps, per l'espai i per la llum. (Marisa Bisbe)
Cané, Jordi
Palafrugell, 1978
De jove, combina la seva primerenca afició per la fotografia, amb els estudis formatius i el treball mecànic a l'empresa familiar. L'any 2001 es trasllada a Barcelona per cursar els estudis de fotografia a l'escola IDEP. Paral·lelament comença a realitzar els seus primers treballs professionals i participa en diferents esdeveniments de vídeo-art i projeccions fotogràfiques.
En acabar els estudis comença a experimentar i formar-se de manera autodidacta en la fotografia analògica de gran format, camp en el qual continua la seva formació professional fins a l'actualitat i amb el qual emprèn la major part dels seus treballs professionals.
La seva inquietud també el porta a explorar nous mitjans d'expressió artística ia col · laborar amb diferents projectes artístics i culturals. L'any 2004 inaugura a Palafrugell un espai, "Espai 4 x 5", on, a més d'ubicar-hi seu estudi-taller,s'hi desenvolupen esdeveniments artístics temporals de caràcter multidisciplinari. Actualment es planteja com un espai de creació, promoció i difusió de projectes relacionats amb la fotografia i el medi audiovisual.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Catàleg d'artistes Fotografia
Clark, Craig Malcolm
Eastbourne (Gran Bretanya), 1949
És un submarinista professional que va començar a practicar la immersió als vuit anys d'edat i que el 1964 es va instal·lar a Tamariu, on compagina el seu treball amb l'afició a la fotografia subaquàtica. Gran amant i coneixedor del medi marí de la nostra costa, l'any 2005 va il·lustrar el calendari editat per l'¡ajuntament de Palafrugell amb imatges de la flora i fauna del fons marí. L'exposició que presenta a la biblioteca és de cavallets de mar, tots trobats al fons de Tamariu.
Catàleg d'artistes Fotografia
Cobos, Francisco
Huetor Tajar (Granada), 1941 Begur 2020
Aficionat a la fotografia i amant de la natura des de sempre, vaig comprar la meva primera càmera quan va néixer el meu primer fill , però només vaig anar fent fotos, com la immensa majoria, en els viatges, les vacances i en esdeveniments familiars .
Ha estat al jubilar-me i comprar-me una càmera digital quan he reprès l'afició . Després d'un temps sense decantar-me per cap tema en concret, en veure les propostes dels aficionats a la fotografia de natura, entre els quals es troba la meva filla, ha estat quan he orientat la meva afició cap a temes naturals: paisatges, flora i fauna .
Darrere del visor he descobert la gran quantitat i la gran varietat de flors i orquídies silvestres que tenim en els nostres camps, amb els seus vistosos i alegres colors i les seves elegants formes. Detalls en els que normalment no ens fixem i que són sorprenents.
Francisco Cobos
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Catàleg d'artistes Fotografia
Maimí, Lluis
Lluís Maimí i Casanovas (Palafrugell 1945) El currículum fotogràfic de Maimí és extens, ja que conrea la fotografia des de l'any 1961. En el decurs dels anys 70, esdevé un fanàtic dels concursos de fotografia, guanyant nombrosos guardons en concursos, tan a nivell local i provincial, con a nivell nacional i internacional. Ha col·laborat en diversos llibres i publicacions, així com revistes i guies turístiques, amb fotografies i articles. Inicia les mostres fotogràfiques l'any 1976, amb el tema Primera volada. Com dibuix fet pel vent, a Palafrugell. A partir d'aquí n'ha fet una trentena més: 18 d'individuals i 12 de col·lectives, Destaquen Gust de mar (1994), La vela llatina (1996), El paisatge humà de Calella (2000), A propòsit de Gaudí (2005), Mirades intermitents Biennal Xavier Misserachs 2007, Eivissa i Formentera 1975 (2008), La màgia del circ (2009) i Tra Visconti e Fellini. Personatges de pel·lícula al Cafeè Florian. Carnaval de Venècia 2011 (2012).
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Catàleg d'artistes Fotografia
Maruny Comas, Pere
Manresa, 1974
Periodista i fotògraf. Especialitzat en fotografia documental i de reportatge, ha treballat com a corresponsal de diferents mitjans al Pròxim Orient. Actualment viu i treballa a Palafrugell.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Catàleg d'artistes Fotografia
Pérez, Patrici
Barcelona, 1966
Va estudiar fotografia a la Escola de Mitjans Audiovisuals “EMAV”. Des de llavors no ha deixat de formar-se tant en fotografia analògica com en digital. Apassionat per tot tipus de fotografia, on millor es troba és en la urbana i en el estudi.
- 1992 Exposició a Fotocrack (Barcelona)
- Exposició al Jardineto (Sant Cugat del Vallès.
- 1993 2n premi en el XXI Concurs Nal. Diapositives en color, trofeu La Caixa.
- 1994 2n accèssit en Fotografia en Color de Torrellobeta (Barcelona).
- 1995 Exposició a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (Barcelona).
- 1996 Exposició al Jardineto (Sant Cugat del Vallès).
- 2010 Exposició al Centre Cívic de Sant Martí de Provençals (Barcelona)
- Exposició de B/N al Centre Cívic del Besós (Barcelona).
- 2011 Reportatge per el Bingo Don Pelayo (Barcelona) .
- Bingo Sala Ciutat de Girona (Girona).
- Diversos treballs per Ives Rocher.
- Ha impartit cursos de fotografia a la Fundació Marianao i a Can Massallera (Sant Boi del Llobregat).
- Reportatge de la Gala Body Painting de Cazcarra Image Group a la sala Up & Down (Barcelona).
- Primera mostra d’Art d’Ullà (Fira de La Poma).
- Ha contribuït en el projecte “Yo seré tus ojos” concebut per Jana Leo de la Fundación Mossis de Madrid.
- 2013 Exposició a la Biblioteca de Palafrugell (Palafrugell) dins el col·lectiu Arteca.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Catàleg d'artistes Fotografia
Pisano, Tano
(Text escrit originalment en castellà).
Sóc pintor: res més! Sempre he pintat. No em considero un artista (no m'interessa). De la pintura tinc una necessitat física i mental, els intel·lectuals diuen que la pintura està morta.
O sigui que jo també (Sic!).
Criminals!
Quan dic: jo pinto, em miren com una troballa arqueològica.
En els darrers 70 anys han nascut altres llenguatges: fantàstic! Però per què negar la Pintura?
Per exemple el cinema, que conté tants llenguatges, mai l'ha negat, és més, s'inspira en ella.
A aquestes noves llengües els falta la tradició artesanal, no es pot parlar de mètode, de tècnica, i així doncs els crítics quan parlen de les obres no escriuen ja sobre els mitjans expressius, ¡sinó només sobre el concepte!
Els intel·lectuals purs han decidit que tots podem fer art, que tots tenim alguna cosa a dir i que en conseqüència som tots artistes, per això les complicacions tècniques de la pintura, escultura, etc. no serveixin per a res. Serien només un obstacle per expressar el concepte.
I si en la música s'eliminés la tècnica?
Llavors, si tots som artistes, per què Louise Bourgeois ven una obra seva per 10 milions d'euros i un mecànic o un fruiter no?
Louise Bourgeois: un concepte! Per exemple, una habitació on en el centre hi ha una guillotina: estèticament no hi ha cap problema. Simplement és una habitació bruta amb una guillotina bruta.
El concepte és: la guillotina fa un tall entre el seu passat a la vella França i el seu present als Estats Units.
Però a qui li interessa aquest personalíssim* concepte?
Ètica i socialment, què vol comunicar? Per no dir estèticament. Podia fins i tot dir que la guillotina serveix per tallar un camembert de Normandia o tallar en rodelles un pernil de Bayonne.
I per què cada un d'aquests conceptes ha de ser explicat?
Llavors jo, Tano Pisano, què faig? Segueixo pintant?
És clar que segueixo pintant! Als nassos d'aquests stre ... ganoff.
Direu que estic enfadat; és clar que estic enfadat: fa 50 anys que pinto, que he tingut també altres oficis per no perdrem en el comercial, i ara em diuen: no, estimat, la pintura està acabada (Has been).
Però jo vaig sempre més cap enrere per sentir-me més modern. La voluntat de reconstruir un llenguatge pictòric destruït per la classe intel·lectual. Cal aprendre de nou l'alfabet pictòric per reutilitzar aquesta llengua meravellosa, tornar a la senzillesa.
La senzillesa no provoca escàndol, ni moda.
Com mediterrani la senzillesa m'obliga al volum, a la densitat.
Penso en Roberto Longhi: "... cada vegada que l'art pateix una saturació històrica, la densitat se li afegeix combinant o imposant-se a la recerca del moviment, per dir-ho amb claredat, és el que representen els Grecs davant els Egipcis, el Gòtic davant el Romànic, l'arquitectura barroca enfront de la del Renaixement ... al cercle el succeeix l'el·lipse* ".
Jo formo part del cercle.
Com italià segueixo l'escola que va de Duccio a Masaccio ia Sironi, de Morandi a Burri.
Per a les modes contemporànies la referència a la tradició està considerada acadèmia (opinió molt romàntica i molt acadèmica).
La pintura és tradició i memòria.
Defensar la pintura per al pintor és la seva dignitat d'artesà.
La protecció d'una cultura nacional negada per un internacionalisme d'avantguardes que pretenen representar elles soles la nostra època.
No sóc un lamentable nacionalista, però culturalment si.
Sebastiano del Piombo i Antonello dóna Messina o Boccioni i Burri podien ser només italians. D'altra banda, com Dürer i Grünewald només podien ser alemanys.
El problema és que avui es consagra* només el soroll i les ganes d'escandalitzar (epatar a l'original)
Epatar a qui? ¿Als nous rics?
Epatar amb òrgans sexuals i sang per tot arreu?
Els nous rics i la classe benestant no necessiten això. Podrien acostar-se sense por a la veritat, a la senzillesa, a la poesia.
Els intel·lectuals que defensen aquesta forma d'art que porta a l'aridesa del "cretinisme patològic" explicant a través de "mastrurbacions intel·lectuals" encara més àrides.
Sembla que assistim a un conflicte. Vanguardia contra Acadèmia. Però quina Acadèmia?
Això servia, i tampoc massa, en els temps de Manet, quan es deia que Ingres era Acadèmia.
"No hi ha un pintor més modern que Ingres" (Picasso).
El conformisme d'avantguarda empeny a pintar quadres enormes amb colors que degoten cap avall i cal·ligrafies de bon gust o que provoquen disgust.
Pintura dóna cavallet monumentalitzada *.
S'ha intentat intel·lectualitzar la pintura fins a destruir-la.
I després hi ha les instal·lacions que com deia Gombrich: "Tenen l'esperit de bromes d'estudiants" i demanen una participació de públic disneylià.
Tècnicament l'instal·lador és un bricoleur.
Les musiquetes d'avantguarda, sempre iguals en les performances, els vídeos, els documentals televisius d'art, són com les músiques que se senten sense que ens n'adonem als restaurants de luxe o a les pizzeries, on l'etern fons de les quatre estacions de Vivaldi ens castiga monòtonament.
Que en les pàgines culturals dels diaris es parli només de Francis Ford Coppola o Michael Jackson; que no es parli d'art sinó que s'anunciï només el que ha fet tal, que aquí o allà exposa tal altre, que el mercat proposa allò altre ...
Que es parli de pintors occidentals influenciats per filosofies orientals, i de xinesos, de moviments impressionistes, expressionistes, etc., Té un resultat dubtós.
La cultura americana que segueix fascinant a tots els vells stre ... ganoff del 68 que es consideraven maoistes i llegien a Charlie Brown. La poesia que ja no interessa a ningú, etc.
Les ganes i el plaer de dibuixar una poma. Aquest és el resultat!
TANO PISANO
*Traduccions literals del text original en castellà.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
EXPOSICIÓ DRACS
Pintura Catàleg d'artistes Fotografia