Fotografia

PatriciPerez.JPG
Pérez, Patrici

Barcelona, 1966

Va estudiar fotografia a la Escola de Mitjans Audiovisuals “EMAV”. Des de llavors no ha deixat de formar-se tant en fotografia analògica com en digital. Apassionat per tot tipus de fotografia, on millor es troba és en la urbana i en el estudi.

  • 1992  Exposició a Fotocrack (Barcelona) 
  • Exposició al Jardineto (Sant Cugat del Vallès.
  • 1993  2n premi en el XXI Concurs Nal. Diapositives en color, trofeu La Caixa.
  • 1994  2n accèssit en Fotografia en Color de Torrellobeta (Barcelona).
  • 1995  Exposició a l’Ateneu Popular de La Flor de Maig (Barcelona).
  • 1996  Exposició al Jardineto (Sant Cugat del Vallès).
  • 2010  Exposició al Centre Cívic de Sant Martí de Provençals (Barcelona) 
  •  Exposició de B/N al Centre Cívic del Besós (Barcelona).
  • 2011  Reportatge per el Bingo Don Pelayo (Barcelona) .
  •  Bingo Sala Ciutat de Girona (Girona). 
  •  Diversos treballs per Ives Rocher. 
  •  Ha impartit cursos de fotografia a la Fundació Marianao  i a Can  Massallera (Sant Boi del Llobregat). 
  •  Reportatge de la Gala Body Painting de Cazcarra Image Group a la sala Up &   Down (Barcelona). 
  •  Primera mostra d’Art d’Ullà (Fira de La Poma).
  •   Ha contribuït en el projecte “Yo seré tus ojos” concebut per Jana Leo de la Fundación Mossis de Madrid.
  • 2013  Exposició a la Biblioteca de Palafrugell (Palafrugell) dins el col·lectiu Arteca. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí 

 

Catàleg d'artistes Fotografia

MarissaBisbeLluis
Bisbe, Marisa

No em dedico a l'art professionalment.  Sóc autodidacta en quant a fotografia, tot i que m'agrada des dels quinze anys. Pel que fa a pintura i dibuix, he fet algunes classes al Centre Cultural de La Mercè de Girona amb el Vicente Huedo, la Montserrat Costa i l'Evdokim Perevalsky.

També he participat en dues edicions de "Recuperart. l'alquímia de l'objecte" a la Bòvila vella de Palafrugell. El 2007 vaig presentar una instal.lació, 'Espai' de lectura, juntament amb l'Alícia P.. I el 2008, vaig presentar la instal.lació "Rollings forever" juntament amb la Núria Jalón. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí i aquí

L'EXPOSICIÓ:

Aquesta sèrie de fotografies es va realitzar amb ocasió d'una de les edicions de la mostra de dissenyadors de moda emergents (CHANGING ROOM) que es realitza des de fa uns anys a l'hotel Chic & Basic de Barcelona (El Born). La sèrie pretenia recollir l'atmosfera vibrant, misteriosa i gairebé màgica que es va crear en aquell espai gràcies a les condicions d'il.luminació, al disseny d'interiors i a l'energia poderosa i creativa que confluïen en aquell moment i en aquell espai.
Resguardada per les parets dels passadissos de l'hotel, atrapava amb la meva càmera la marxa dels visitants, còm es desplaçaven ingràvids entre les boires de colors del local. No vaig utilitzar filtres ni posteriors tractaments informàtics per registrar la llum, és la que hi havia en el lloc. Transportada per aquell ambient tan suggerent i irreal, em vaig sentir per uns moments escrivana del temps. Vaig sentir que clissava quelcom important i que podia, amb la meva Lumix, "donar fe" del pas dels homes pel temps, per l'espai i per la llum. (Marisa Bisbe)

Catàleg d'artistes Fotografia

lluismaimi
Maimí, Lluis

Lluís Maimí i Casanovas (Palafrugell 1945) El currículum fotogràfic de Maimí és extens, ja que conrea la fotografia des de l'any 1961. En el decurs dels anys 70, esdevé un fanàtic dels concursos de fotografia, guanyant nombrosos guardons en concursos, tan a nivell local i provincial, con a nivell nacional i internacional. Ha col·laborat en diversos llibres i publicacions, així com revistes i guies turístiques, amb fotografies i articles. Inicia les mostres fotogràfiques l'any 1976, amb el tema Primera volada. Com dibuix fet pel vent, a Palafrugell. A partir d'aquí n'ha fet una trentena més: 18 d'individuals i 12 de col·lectives, Destaquen Gust de mar (1994), La vela llatina (1996), El paisatge humà de Calella (2000), A propòsit de Gaudí (2005), Mirades intermitents Biennal Xavier Misserachs 2007, Eivissa i Formentera 1975 (2008), La màgia del circ (2009) i Tra Visconti e Fellini. Personatges de pel·lícula al Cafeè Florian. Carnaval de Venècia 2011 (2012).

Si en voleu saber més cliqueu aquí  

Catàleg d'artistes Fotografia

tanopisano
Pisano, Tano

(Text escrit originalment en castellà).

Sóc pintor: res més! Sempre he pintat. No em considero un artista (no m'interessa). De la pintura tinc una necessitat física i mental, els intel·lectuals diuen que la pintura està morta. 

O sigui que jo també (Sic!). 

Criminals! 

Quan dic: jo pinto, em miren com una troballa arqueològica. 

En els darrers 70 anys han nascut altres llenguatges: fantàstic! Però per què negar la Pintura? 

Per exemple el cinema, que conté tants llenguatges, mai l'ha negat, és més, s'inspira en ella. 

A aquestes noves llengües els falta la tradició artesanal, no es pot parlar de mètode, de tècnica, i així doncs els crítics quan parlen de les obres no escriuen ja sobre els mitjans expressius, ¡sinó només sobre el concepte! 

Els intel·lectuals purs han decidit que tots podem fer art, que tots tenim alguna cosa a dir i que en conseqüència som tots artistes, per això les complicacions tècniques de la pintura, escultura, etc. no serveixin per a res. Serien només un obstacle per expressar el concepte. 

I si en la música s'eliminés la tècnica? 

Llavors, si tots som artistes, per què Louise Bourgeois ven una obra seva per 10 milions d'euros i un mecànic o un fruiter no? 

Louise Bourgeois: un concepte! Per exemple, una habitació on en el centre hi ha una guillotina: estèticament no hi ha cap problema. Simplement és una habitació bruta amb una guillotina bruta. 

El concepte és: la guillotina fa un tall entre el seu passat a la vella França i el seu present als Estats Units. 

Però a qui li interessa aquest personalíssim* concepte? 

Ètica i socialment, què vol comunicar? Per no dir estèticament. Podia fins i tot dir que la guillotina serveix per tallar un camembert de Normandia o tallar en rodelles un pernil de Bayonne. 

I per què cada un d'aquests conceptes ha de ser explicat? 

Llavors jo, Tano Pisano, què faig? Segueixo pintant? 

És clar que segueixo pintant! Als nassos d'aquests stre ... ganoff. 

Direu que estic enfadat; és clar que estic enfadat: fa 50 anys que pinto, que he tingut també altres oficis per no perdrem en el comercial, i ara em diuen: no, estimat, la pintura està acabada (Has been). 

Però jo vaig sempre més cap enrere per sentir-me més modern. La voluntat de reconstruir un llenguatge pictòric destruït per la classe intel·lectual. Cal aprendre de nou l'alfabet pictòric per reutilitzar aquesta llengua meravellosa, tornar a la senzillesa. 

La senzillesa no provoca escàndol, ni moda. 

Com mediterrani la senzillesa m'obliga al volum, a la densitat. 

Penso en Roberto Longhi: "... cada vegada que l'art pateix una saturació històrica, la densitat se li afegeix combinant o imposant-se a la recerca del moviment, per dir-ho amb claredat, és el que representen els Grecs davant els Egipcis, el Gòtic davant el Romànic, l'arquitectura barroca enfront de la del Renaixement ... al cercle el succeeix l'el·lipse* ". 

Jo formo part del cercle. 

Com italià segueixo l'escola que va de Duccio a Masaccio ia Sironi, de Morandi a Burri. 

Per a les modes contemporànies la referència a la tradició està considerada acadèmia (opinió molt romàntica i molt acadèmica). 

La pintura és tradició i memòria. 

Defensar la pintura per al pintor és la seva dignitat d'artesà. 

La protecció d'una cultura nacional negada per un internacionalisme d'avantguardes que pretenen representar elles soles la nostra època. 

No sóc un lamentable nacionalista, però culturalment si. 

Sebastiano del Piombo i Antonello dóna Messina o Boccioni i Burri podien ser només italians. D'altra banda, com Dürer i Grünewald només podien ser alemanys. 

El problema és que avui es consagra* només el soroll i les ganes d'escandalitzar (epatar a l'original) 

Epatar a qui? ¿Als nous rics? 

Epatar amb òrgans sexuals i sang per tot arreu? 

Els nous rics i la classe benestant no necessiten això. Podrien acostar-se  sense por a la veritat, a la senzillesa, a la poesia. 

Els intel·lectuals que defensen aquesta forma d'art que porta a l'aridesa del "cretinisme patològic" explicant a través de "mastrurbacions intel·lectuals" encara més àrides. 

Sembla que assistim a un conflicte. Vanguardia contra Acadèmia. Però quina Acadèmia? 

Això servia, i tampoc massa, en els temps de Manet, quan es deia que Ingres era Acadèmia. 

"No hi ha un pintor més modern que Ingres" (Picasso). 

El conformisme d'avantguarda empeny a pintar quadres enormes amb colors que degoten cap avall i cal·ligrafies de bon gust o que provoquen disgust. 

Pintura dóna cavallet monumentalitzada *. 

S'ha intentat intel·lectualitzar la pintura fins a destruir-la. 

I després hi ha les instal·lacions que com deia Gombrich: "Tenen l'esperit de bromes d'estudiants" i demanen una participació de públic disneylià. 

Tècnicament l'instal·lador és un bricoleur

Les musiquetes d'avantguarda, sempre iguals en les performances, els vídeos, els documentals televisius d'art, són com les músiques que se senten sense que ens n'adonem als restaurants de luxe o a les pizzeries, on l'etern fons de les quatre estacions de Vivaldi ens castiga monòtonament. 

Que en les pàgines culturals dels diaris es parli només de Francis Ford Coppola o Michael Jackson; que no es parli d'art sinó que s'anunciï només el que ha fet tal, que aquí o allà exposa tal altre, que el mercat proposa allò altre ... 

Que es parli de pintors occidentals influenciats per filosofies orientals, i de xinesos, de moviments impressionistes, expressionistes, etc., Té un resultat dubtós. 

La cultura americana que segueix fascinant a tots els vells stre ... ganoff del 68 que es consideraven maoistes i llegien a Charlie Brown. La poesia que ja no interessa a ningú, etc. 

Les ganes i el plaer de dibuixar una poma. Aquest és el resultat!

TANO PISANO

*Traduccions literals del text original en castellà.

Si en voleu saber més cliqueu aquí

EXPOSICIÓ DRACS

Pintura Catàleg d'artistes Fotografia

tomsharpe019
Sharpe, Tom

"Em vaig iniciar en la fotografia d'una manera completament accidental, quan donava classes en un internat en Sudafrica. Mentre els altres professors-o la majoria d'ells-dedicaven el seu temps lliure a pensar en nens petits, jo feia fotografies, revelava negatius i treballava com un dimoni per a obtenir còpies d'alta qualitat. No ho aconseguia, però seguia insistint, i en les meves tardes lliures acudia als suburbis negres per fotografiar les condicions de vida d'una població espantosament mal retribuïda. Havia treballat abans en aquests ravals, i els coneixia bé. Vaig decidir abandonar l'ensenyament i convertir-me en fotògraf professional. Al diable amb els nens i amb els professors que es preocupen d'ells d'una manera tan insana. Vaig llogar una oficina, instal·lar un quart fosc i em vaig posar a treballar ... recórrer els barris de barraques amb la meva Leica durant diversos anys, fins que vaig ser detingut pel departament especial de policia i deportat, a continuació, com a agitador anti-apartheid. A conseqüència d'això, van ser cremats 36.000 dels meus negatius, però vaig aconseguir salvar altres 6.000 que hi havia dipositat, per seguretat, a casa d'uns amics. " (Traduït del text original de Tom Sharpe)

Catàleg d'artistes Fotografia

FredericSuer
Suñer, Frederic

És Doctor en Farmàcia i Especialista en Anàlisis Clíniques.

Vaig iniciar les activitats fotogràfiques, de menut, amb una càmera Agfa amb plaques de vidre, regal d’una seva tia, que encara conservo. La mateix càmera, amb un adaptador, va servir per a pel·lícula. Revelava amb el famós D76 que preparava jo mateix.La segui una Yashica 6 x 6. Mes tard, vaig comprar una Nikon F del primer mode de la sèrie amb un objectiu f 1:2 que també conservo.  Més tard, vaig adquirir una Nikon F100. Al passar a digital, vaig començar amb una D70, més endavant una Nikon D700.

Després d’un parèntesi d’estudis, continuo amb la meva afició, de forma diversa. Una primera feina, aprofitant els residus del meu laboratori, sobre tot mostres de sèrum, sang total i plaques de Petri sobrants, amb l’ús de colorants sobrants també, propis del l’activitat analítica, vaig començar amb microfotografia, emprant un microscopi Apophot, també Nikon. Actualment, un conjunt figuren al llibre “Bio-quimeres” que he auto editat. Amb el temps, conscient que deixant de banda el fotoreportatge, la fotografia ja no existeix. Avui gracies al Photoshop i derivats, tot lo altre es pintura. La figura de la imatge és el que val i tot el que sigui “jugar” amb ella es del meu interès. Estem en plena etapa “post-fotogràfica” amb tots els atractius que té. Aquest repte, respectant allò que la única regla de lo que, encarta algú en diu fotografia, és que no n’hi ha. Sense fugir algun cop de lo que denominaríem “clàssic”, tot el que sigui manipular la imatge, forma una part de la meva activitat especulativa, que no m’atreveixo  a dir-ne artística.

 Llibres auto editats:

  • Il·lusionisme biològic.
  • Bio-Quimeres.
  • Palafrugell.  Festes de Primavera. Esbós fotogràfic.
  • Historia d’un banc.
  • Veles a Calella

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Més imatges: aquí

L'EXPOSICIÓ:

Conseqüència de mes de quaranta anys de dedicació al laboratori clínic, he fet ús de la microfotografia en molts moments. Alhora l’aparició de la fotografia digital, amb la facilitat d’obtenció quasi directa dels resultats, em va portar a assajar amb motius biològics. En una línia, diguem-ho per simplificar, més o menys abstracte. Sense aquesta possibilitat es probable no ho hagués provat. Per altre banda aclarir que la intervenció de Photoshop es mínima, limpidesa final.

Les fotos exposades intenten reflectir una via paral·lela al que passa a la natura quan la matèria orgànica es transforma.

Catàleg d'artistes Fotografia

Jean_Tarlet.JPG
Tarlet, Jean

Jean Tarlet va néixer a l’oest de França, al costat del mar. Geògraf de professió, el seu ofici l’ha dut a visitar una trentena de països d’arreu del món fins a acabar com a professor de la universitat de Perpinyà. Fa cinquanta anys va descobrir Palafrugell i la seva costa i es va enamorar del país. Primer s’estava a l’hostal Plaja i més endavant es va comprar una casa al poble. La seva gran passió és la costa i el mar i per això ha intentat capturar la seva bellesa, a través de la fotografia, que practica com a aficionat, per atzar, durant els seus viatges. En aquesta exposició de l’Arteca ens mostra uns quants d’aquests intents.

Catàleg d'artistes Fotografia

JordiCane
Cané, Jordi

Palafrugell, 1978

De jove, combina la seva primerenca afició per la fotografia, amb els estudis formatius i el treball mecànic a l'empresa familiar. L'any 2001 es trasllada a Barcelona per cursar els estudis de fotografia a l'escola IDEP. Paral·lelament comença a realitzar els seus primers treballs professionals i participa en diferents esdeveniments de vídeo-art i projeccions fotogràfiques. 

En acabar els estudis comença a experimentar i formar-se de manera autodidacta en la fotografia analògica de gran format, camp en el qual continua la seva formació professional fins a l'actualitat i amb el qual emprèn la major part dels seus treballs professionals. 

La seva inquietud també el porta a explorar nous mitjans d'expressió artística ia col · laborar amb diferents projectes artístics i culturals. L'any 2004 inaugura a Palafrugell un espai, "Espai 4 x 5", on, a més d'ubicar-hi seu estudi-taller,s'hi desenvolupen esdeveniments artístics temporals de caràcter multidisciplinari. Actualment es planteja com un espai de creació, promoció i difusió de projectes relacionats amb la fotografia i el medi audiovisual.

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Catàleg d'artistes Fotografia