Il·lustració
Boada, Alba
Vaig néixer en un petit poble del Baix Empordà, Esclanyà, Catalunya, ara fa 29 anys. Una terra de preciosos paisatges de mar i muntanya. Des de sempre m’he sentit molt atreta per la natura i el treball amb les mans i la terra. Per això la meva inquietud de coneixements em va dur a llicenciar-me en Biologia a Barcelona i fer un Màster en Paleontologia a França. Ara treballem com a agricultors ecològics amb l’Enric, el meu company, a Palafrugell, dins el projecte de l’”Horta de la Viola”. Des de petita que, gràcies a l’esperit viatger dels meus pares, he tingut la sort de conèixer diferents indrets, gents, realitats i colors. Així que després de moltes coses viscudes, vaig fer realitat el somni que tenia des de petita: Viatjar encara més lluny i conèixer encara més món. El viatge de la meva vida, com he dit, m’ha dut per molts racons. Una curiositat empesa pel meu “culet inquiet”. I a través d’aquest recorregut, vaig conèixer una altra manera de poder expressar i transmetre el que els meus ulls sentien i el meu cor veia. No recordo el primer llàpis o pinzell que van agafar les meves mans, però el que si puc dir és que aquests estris han anat guanyant protagonisme en la meva expressió del món. És per això que vull, si puc, ajudar-vos a transmetre els vostres pensaments, idees i desitjos a través de la pintura.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
EXPOSICIÓ: CAMINS DE VIATGE
Un tast al meu camí d'atrevir-me a pintar.
Arriscar-se a temptejar com et sortirien les coses.
La meva visió de diferents realitats, punts de vista, pinzells i colors.
Pintar per expressar, per interpretar l'expressió d'altres i per volar estones al món del la pròpia realitat.
Moments en color d'etapes d'aquests últims anys. Molts llocs, moltes vivències i moltes proves.
Alba
Catàleg d'artistes Il·lustració
Boera Lluís, Francesc
Palafrugell, 1937.
Autodidacte. La seva primera exposició fou a la galeria Pièce Unique, de Josep Gich, a Palafrugell, del 3 d'abril al 9 de maig de 1999. La seva obra ha obtingut crítiques favorables de Tina Casademont al diari El Punt (9 d'abril) i de Ricard Planas Camps al Diari de Girona (30 d'abril). La revista Bonart li dedica la portada en el número 102 (abril, 2008) amb un encertat anàlisi:
"La seva pintura és d'una enorme sensibilitat i s'enllaça amb els principals corrents de les avantguardes artístiques. La ceguesa total d'un ull i parcial d'un altre han fet que cerqués en la introspecció la base del seu discurs creatiu. Una personalitat culta i cultivada a força de treball intens han ajudat a acabar de teixir la resta."
Dalmau, Mercedes de
Pinto amb plumilla arbres, buscant la seva essència per apropar-los mes a les persones.
També pinto amb tinta xinesa negra i de colors sobre cartolina blanca. Utilitzo plumilles de diferents grossors i de vegades finalitzo amb pinzells.
Mercedes de Dalmau Espinet