Catàleg d'artistes
Esteba Suquet, Mariona
Barcelona, 1974
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1998) amb l'especialitat de Restauració-Conservació i estudis de postgrau en Gestió Cultural (2004), la seva trajectòria artística s’inicia l’any 2001 a les Illes Canàries, uns anys abans d’instal·lar-se al Baix Empordà, on la seva inquietud la va dur a experimentar amb diferents disciplines artístiques, com el gravat, la litografia, la ceràmica, la fotografia i la dansa contemporània. Des d’aleshores ha participat en diferents exposicions, alternant la creació amb la pedagogia de les arts visuals, la restauració de patrimoni i la gestió cultural.
Sensible amb la natura, Mariona Esteba crea composicions líriques amb pintura, collage i gravats. Sovint inventa objectes artístics amb volum a partir de materials recuperats en els quals la casualitat, el joc o la poesia són el reflex de la seva mirada envers la vida i la societat amb la que conviu. També se serveix de la càmera digital integrada dins el seu telèfon mòbil, per capturar imatges que documenten la seva col·lecció d'instantànies publicades a les xarxes socials (@marionavisual).
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Catàleg d'artistes Il·lustració Tècnica Mixta
Esteba, Mariona / Sans, Ivo
Mariona Esteba i Ivo Sans, sensibles a la lírica intrínseca de les paraules, aporten referències a la fonètica, l'ortografia i la vila de Palafrugell amb l'exposició VERSUS, un homenatge als mots que s'amaguen dins els llibres amb jeroglífics, anagrames i poemes visuals. Etimològicament, versus implica un camí. Aquest és el camí del diàleg: converses, paraules en joc i jocs de paraules. Vocals (rac, rec, ric, roc, ruc) i consonants. Sons, grafies i imatges. Elements que conviuen dins la biblioteca. L'art i la teca. Versos en forma de poesia visual. Mariona Esteba v.s. Ivo Sans
Pintura Catàleg d'artistes
Esteban, Ona
Ara, m’és difícil posar en paraules el que sento mentres encara preparo aquesta exposició, no és còmode perquè encara vull quelcom que s’ha d’ exprimir, alguna cosa que no té límits i es mou dins l’ànima. Les “Aiguadores”, és la continuació d’ una idea que va començar fa 5 anys amb “Dones de fang i aigua”, exposició que vaig fer amb la ceramista Marta Rucabado a Ca la Pruna de Pals. Però si em paro a pensar, ve de més lluny, potser és l’origen de tot. Les meves primeres aquarel·les, que vaig fer a Asturies, ja estaven relacionades amb les dones d’aigua. De petita anava a les fonts, buscant de trobar-me alguna Xiana, també recordo a la meva àvia portant l’aigua a casa i rentant la roba amb altres dones al riu, mentres jo mirava els remolins i sentia que em parlava. Recordo la olor de l’aigua dins el càntir i la foscor d’aquells ventres de fang. Ara sóc a la Mediterrània, ha canviat la llum i la profuntitat, però no la relació amb l’aigua. La aiguadora és una figura ancestral, primitiva, arcaica i mística i aquesta cadena de dones que donen aigua, m’ha portat aquí, davant del mar.
Ona Esteban
Esteva, Herminia
Estudis a LLotja.,Escola de teatre Adrià Gual, Dansa Salvador Mel-lo Eulàlia Blasi.
Beques a Perugia ,Tours i Paris, Estades i cursos d'estampació a Lyon . Curs de filosofía a Kiel.
Llicenciada en filologia Francesa .Docència en Instituts i Acadèmies.
Historial professional pictòric:
- Exposició individual a la Schautreppe de Zurich 1982.
- Exposicions col-lectives a Girona i Barcelona anys 90.
- Exposició individual "Màscares del sutge" a Barcelona,Galpon Sur 2000.
- Exposició individual "Del Mite a la desbandada" al Col-legi de Metges de Barcelona,2001.
- Exposició individual "Dones-LLum"a Magdala Textilcromies Barcelona 2001.
- Exposició individual "España,tormento y gozo"a l'espai Pere Pruna de l'ajuntament de Barcelona.
- Exposició col-lectiva Galería Toranto de Barcelona 2002.
- Exposició col-lectiva Galería Arc Cúbic de Barcelona 2002.
- Exposició individual "actituds davant la galerna" Galpón Sur Barcelona 2003
- Exposició en recolzament a la Plataforma argentina contra la impunidad.Galpon Sur 2003
- Exposició individual "Els ulls de les màscaras" Galeria Areatangent de Barcelona 2004.
Si en voleu saber més cliqueu aquí
L'EXPOSICIÓ:
Per contemplar l'obra d'art podem atendre a la matèria i la forma. Si usem aquesta distinció estètica aplicada a Herminia Esteva, crec que s'enfronta al paper o al llenç i li dóna una empremta líquida; aquestes taques d'oli, de tinta, a vegades negres, altres acolorides són la matèria, però no són una pura matèria inert, sense moviment i sense vida, sinó que semblés que "vénen de gust" una determinada forma. I l'artista escolta, percep el batec d'aquestes taques, i es concentra per poder dominar-, donar-los una forma. Les taques manifesten una "predisposició" per transformar-se en "El cibernauta", caps de dona com "La dona de sorra"; figures de mites clàssics com "Janus", o "Torero Blues" amb la seva càrrega de sentit sacrificial; o figures dolents i amuntegades que expressen una crítica a la societat com "La cantonada"; o titelles còmiques o sinistres, o les que deserta dels seus amos i s'escapen. En aquesta darrera etapa de l'artista hi ha una tendència a la síntesi simbòlica, quasi minimalista; sense abandonar l'expressionisme de tota la seva obra de traços potents, que poden semblar inacabats, de vegades intencionadament trémuls. No només el dolor davant la vilesa del món, sinó també ironia, de vegades gairebé tendresa són el tarannà emocional amb el que torna al món el pòsit que aquest ha deixat en ella. (Julia Manzano, Doctora en Filosofia)
Pintura Catàleg d'artistes
Fabregat, Irene
En aquests temps, on tothom ha de reciclar, la brossa i les deixalles, per poder assegurar el futur dels nostres fills. És el moment de reciclar les nostres emocions, aprofitant les deixalles trencades, reconstruint amb els bocins noves emocions fermes, positives i plenes d'amor al proïsme.
L' Alegria de saber ser estimada.
La Tristor de no saber on es va.
Companyonia d'adonar-se que tot es fa el millor que es pot, i tothom hi posa el seu gra de sorra, i així es fa un món millor i sobre tot molt més bonic.
La sensació de ser desaprovat, o la de desaprovar tot el que t'envolta, et fa tenir uns sentiments enfrontats.
Amor, Nebulosa, Massa de matèria còsmica celeste, difusa i lluminosa. Energia forta i molt especial que uneix.
Odi, dins el quadre, hi ha un mirall. Odies el que veus reflectit a l'espill, reflex dels teus defectes.
Respecte, a tu i als altres. El futur es nostre.
Intolerància, tot es lleig i tonto.
Esperança del que saps que podrà venir i saps que algun dia podria ser... Quan perds l'esperança i t'encaparres com un nen petit i mimat.
La Tranquil·litat d'entendre que tot és la por de la ignorància, del que no sap el que és possible i bo per a tu.
La Comprensió porta a la tranquil·itat, on els descobriments t'ajuden a entendre el que passa i el perquè. La comprensió obre les portes a la felicitat.
La intranquil.litat es aquell neguit, que fa que no puguis viure l'avui. Amb la por pel futur i la rancúnia del passat.
Estar Content amb el que t'envolta i amb tu mateix, fa que siguis feliç i la teva visió de la vida sigui positiva.
El Fàstic, arrufar el nas, fer escarafalls, pot ser una forma d'expressar-se, però si esdevé
un hàbit, un costum, pot ser una forma d'amargar-se la vida i amargar la vida dels altres.
I al final de tot, Déu et dona el *pa*.
Pintura Catàleg d'artistes
Fandos Núñez, Ana
(1957-2009)
Querida Ana, toda tu vida intentando que adivinara que expresabas en tus cuadros, y ahora me piden que defina o explique el contenido de tu pintura. Difícil tarea para una neófita en este campo que además envidiaba tus trazos y tu creatividad. Ana, me siento en ese lugar del alma en el que la alegría de compartir contigo esta primera exposición póstuma atenúa la tristeza y el dolor vivido des de que te fuiste. Viendo el color y la luz de tus cuadros veo esos días alegres en los que soñabas con ser Vincent hablando con su amigo Paul, explicándose penas y alegrías como tantas veces hicimos tú y yo en el tiempo que compartimos que fue mucho e intenso. También recuerdo como el estar delante de una tela en los días oscuros te ayudaba a salir del profundo pozo en el que un corazón sensible como el tuyo se hunde fácilmente. Para mí la luminosidad y viveza de tus cuadros dan vida a todas las emociones incómodas que no te permitías vivir por respeto a los demás. Son la expresión de toda la fuerza e ímpetu que hubo siempre en ti a pesar de tu apariencia tan dulce y frágil. Jamás he pensado que quisieras enviar un mensaje especial a las personas que admiraban tu obra. Creo que siempre te consideraste una persona normal, con un hobby que te llenaba de ilusión y que deseabas, simplemente, compartir con tus amigos mejorar trazos, colores, y relaciones. Sólo en momentos especiales, soñando con los ojos abiertos, veías alguna de tus obras expuesta en un gran museo al lado de los grandes maestros impresionistas. Cuando miro el cielo y el mar me aparecen tus grandes ojos azules, mirando tus cuadros apareces tú en todas tus dimensiones.
Dice el poeta: No te has dado cuenta de que la vida / Sólo puede darse a los que lloran / A los que aman o han amado. / Y si rechazas la pasión te pierdes en la sin razón.
Te quiero y te admiro Ana. Hasta pronto. Isa
Garcés Ruiz, Javier
Saragossa, 1959
Formació:
Llicenciat en Belles Arts, especialitat : escultura
Belles Arts Sant Jordi, Universitat de Barcelona, 1985
Exposicions individuals:
2013 Fundació Vila Casas, Barcelona
Sant Miquel de Cruïlles, Girona (El Gat Bornaix)
2012 Nau Coclea, Camallera, Girona
2011 René Metras, Barcelona
L'era d'en Saulot, Pals, Girona
Populart, Capmany, Girona
2010 Galeria Km. 7, Saus-Camallera, Girona
La Galeria, Palafrugell, Girona
2009 Long and Ryle, Londres
2008 Cyprus Art, Sant Feliu de Boada, Girona
2007 Fundació Valvi, Girona
2006 Km. 7, Ventalló, Girona
2004 Ignacio de Lassaletta, Barcelona
2002 Cyprus, St. Julià de Boada Girona
2001 Can Cors, Celrà, Girona
Galeria Mediterrania, Palma de Mallorca
2000 Galería Trece, Ventalló
Micropunt Galeria, Begur, Girona
1999 Galeria Metropolitana, Barcelona
Les Bernardes, Salt, Girona
1998 Artista del més de desembre - Museu d’Art de Girona
1997 Galeria Josep Gich, Palafrugell, Girona
Espacio - Space, Palafrugell, Girona
1996 Alartis, Palafrugell, Girona
Galeria Alejandro Sales, Barcelona
Galeria Ángel Romero, Madrid
1995 Can Cors, Celrà, Girona
1993 Sales Municipals, Girona
Can Cors, Celrà, Girona
1991 Sala Gaspar, Barcelona
Long and Ryle, Londres
1989 Àngels de la Mota, Barcelona
Arcs and Cracs, Barcelona
1987 Galeria Ángel Romero, Madrid
1986 Art Ginesta, Castelldefels, Barcelona
1985 Espai B5-125 Universitat Autònoma de Barcelona
Ateneu L’Artesà, Barcelona
Centre de Lectura de Reus, Tarragona
Exposicions Col·lectives:
2012 Artistes a Cel Obert, Rupià, Girona
2011 Long & Ryle, London
2009 Long & Ryle, London
2008 N+Art, Girona
2005 Galeria Cort, Banyoles, Girona
2003 Joan Gaspar, Barcelona
2002 Can Cors, Celrà, Girona
2001 Galeria Metropolitana, Barcelona
2000 ARCO Galeria Metropolitana
"Homenatge a Alberti", Itinerant: Casavells, Puigcerdà, Olot, Viladrau, Figueres, Girona
1999 Galeria Trece, Ventalló, Girona
Nau Coclea, Camallera, Girona
1997 Memè Detràs, Museu de la Pell, Vic
1996 Essències, Palau de la Virreina, Barcelona
1990 Art Fair London, Londres
Mario Flecha Gallery, Londres
1988 Delegación del ministerio de Educación y Ciencia, Sala Amadis, Madrid
Palacio de Sástago, Saragossa
Bienal del Mediterrani, itinerant : Torí – Barcelona
1986 Bienal de Escultura, Múrcia
Galeria de Barcelona
Renè Metràs, Barcelona
Arte Unido, Barcelona
1985 Saló de Tardor, Barcelona
Premi d'escultura Palafrugell 2012 Fundació Vila Casas
Grant at Delfina Studios, Londres 1989-1990
Si en voleu saber més cliqueu aquí
Pintura Escultura Catàleg d'artistes Ceràmica
Gich Perals , Núria
Palafrugell, 1980
La pintura com una subtil manifestació dels sentiments mes profunds, com a suport, la tela i les pintures, mitjà d’ expressió: la utilització de la bellesa més pura i fràgil, els bells colors harmoniosos de la natura, de les flors, de cada insecte o de cada planta o d’ un simple pètal dolç com la brisa més suau que refresca, amb els crits de les gavines que planegen cap a les roques més abruptes que s’ enfilen com les onades com abric de temporal. Llibertat com la d’ una espora de dent de lleó que vola lliure, sense rumb gràcilment, per sobre un camp verd i vermell com una rosa sense espines que dança al so d’ una cançó sense estrofes, sense lletra, sense música. La càlida escalfor del sol que surt, que s’ amaga, que ens enlluerna, que ens fascina, que fa brillar la rosada de glaç sense fred, del calor sense suor, del desamor, la felicitat del somriure discret de les llàgrimes fredes que deixen la solitud del desconsol, l’ alegria anónima sense interés. Un quadre sense pintura, una pintura sense colors, el silenci de la reflexió, l’ avinença de l’ amor sense el compromís de la obligació, el desig del que és palpable, el pes de la serenitat, el benestar de la felicitat. Núria Gich
Pintura Catàleg d'artistes
Gich, Jordi
Palafrugell, 1975
La matèria es combina en l'espai i el temps mitjançant forces diverses, com atraccions magnètiques que condueixen els fenòmens: Un bon dia va aparèixer la primera mol.lècula orgànica, que en la llibertat elemental esdevingué una vasta multiplicitat de formes vives. I la natura refà constantment el miracle original: vivim en aquest prodigi. L'impuls per copçar la rauxa del miracle, ha mogut la ciència i les arts. En Jordi escolta dins seu, atentament, el diàleg entre l'orgànic i l'inorgànic, i en compon figures que s'expressen a partir d'aquest contrast: Escultures que n'ha extret reflexionant, de les formes percebudes en la quotidianitat, l'impuls primigeni de creació, present en tot allò que es manifesta. I es així, també, com la figura, la idea o insinuació femenina adquireix un volum central en l'univers latent del seu taller: deeses nascudes d'una fruïda combinació tècnica, i concebudes com a símbols de l'eterna sensibilitat procreadora. Text de Jordi Vergés Molina
Per saber-ne més cliqueu aquí
Escultura Catàleg d'artistes Ceràmica