Pintura

VictorDolzBiogr
Dolz, Víctor

Begur, 1945

Sota el títol Gent... Victor Dolz  presenta a la biblioteca de Palafrugell i a la sala del Teatre Municipal de Palafrugell la seva obra pictòrica.

Dolz, guionista i autor de curtmetratges, escriptor i pintor explica que intenta pintar rostres humans coneguts, persones properes, que configuren la seva visió de la persona com a individu. Ha de conèixer l’ànima d’aquella persona per poder captar la seva interioritat i plasmar-la a la tela. Un pintor inquietant, que ofereix una visió particular sobre la bellesa i la relativitat d’aquesta, així com el pas del temps.

Fugint de la representació en el sentit figuratiu, l’artista aborda la visió més expressionista donant un sentit imaginatiu al retrat, més enllà del decorativisme i la complaença.

Josep Martinell escriu sobre la pintura d’en Víctor: “Jo crec que un artista ha d’expressar les seves emocions amb mitjans emocionants. És essencial. (…) Dolz, malgrat el seu nom, rebutja la dolcesa d’una pintura massa bonica per inquietar-nos amb una pintura de presagis angoixants.”

L’estil pictòric de Dolz, ens recorda al pintor irlandès Francis Bacon, donant a llum la part més amagada de l’ànima. També ens remet als clàssics com Goya, Solana, Soutine, entre d’altres.

Una visió íntima i personal de l’ésser humà, retratant la persona amb tots els seus matisos. Així és Víctor Dolz. 

(Text cedit pel Museu del Suro)

 

Pintura Catàleg d'artistes

home1
Radresa, Floreal. -FLOREAL-

Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1997

Malgrat tota biografia sempre reservi sorpreses inesperades, girs feliços o dramàtics que ningú hauria pogut imaginar, hi ha començaments que de seguida hom intueix que hauran de marcar necessàriament el curs de la història que resta per escriure. El cas de Floreal (Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1996) podria resultar paradigmàtic: ell va ser un d’aquells nens nascuts a l’exili francès -com sabem, no sempre acollidor- i que mig per fortuna i mig per imperatiu familiar es va haver de formar en un ambient àvid de cultura i coneixement -cal enfortir la identitat a l’exili-, necessitat de reflexió política i diàleg en uns temps els de postguerra, no cal dir-ho, extremadament moguts.  

De filiació llibertària per via materna, el Floreal de l’exili va aprendre ràpid el caràcter relatiu de les fronteres així com la multitud de perversions que s’amaguen rere tantes convencions aparentment inòqües; sense anar més lluny, va haver de conviure amb la idea perversa de saber-s’hi estranger a totes les seves cases amb l’excepció tardana del seu Palafrugell definitiu.

La resta de la biografia de Floreal, com dèiem, és un desenvolupament extremadament coherent de tot allò que el destí ja havia fixat com a irreversible: el nen de l’exili es va convertir, encara de forma involuntària, en un nòmada arrossegat pels pols d’una família dividida i, només després, va esdevenir l’artista que tornaria al seu país natal, a prop de les arrels paternes -els Radresa de Palafrugell- i maternes -els Isgleas de Sant Feliu de Guíxols-. Molt amic dels seus i polemitzador insaciable, va consagrar la resta de la seva existència a l’elevadíssima empresa de no trair-s’hi mai a ell mateix.

Eudald Camps,  Crírtic d'art

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes