Pintura

ElisaCampsInauguracio.JPG
Camps, Elisa

Neboda de l’il•lustre pintor barceloní Ignasi Mundó, Elisa Camps porta la pintura A la sang. Inicialment, va conrear el dibuix i l’aquarel•la, una tècnica que ha condicionat ben positivament la seva tasca pictòrica posterior, on predomina el color com a mitjà d’expressió principal.

Arrelada per nissaga familiar a la tradició postimpressionista de l’escola catalana, es va formar amb mestres de reconeguda trajectòria artística, com ara Ramon Pujolboira, Josep Martínez Lozano, Francesc Artigau i Teresa Llàcer. Les seves obres, tant les aquarel•les com els quadres a l’oli, despleguen un registre estilístic que va des d’un expressionisme, proper a la línia austríaca d’Egon Schielle i Oscar Kokoshka, fins a un fauvisme construït evocador del de Derain dels paisatges de l’Estaque.

Una característica essencial dels quadres d’Elisa Camps és l’equilibri del dibuix i el tractament cromàtic. Ambdós elements se sotmeten a un mateix principi de simplificació, un sintetisme formal i del color que presideix la poètica pictòrica de l’artista amb independència de la temàtica concreta que es planteja en cada obra.

Té una predilecció especial pels paisatges, panoràmiques de Begur o el Camp de Tarragona, racons de la muntanya i el litoral mediterrani amb els seus típics contrastos pronunciats, la llum diàfana i el colorisme aspre i matisat de les terres del nostre país. La paleta d’Elisa Camps s’adapta admirablement a cada ambient, a cada atmosfera, a cada gamma específica del tema que tria. No hi ha lloc per a l’anècdota ni per al detall narratiu. Només allò de més essencial queda enregistrat damunt la tela.

Una peculiar exageració de formes i volums acosta la seva pintura a l’expressionisme, un expressionisme que no és mai tràgic ni torturat, sinó joiós, líric, optimista, com una celebració planera de la vida, una festa de la llum i de la contemplació de la bellesa que rau en l’ordre natural de les coses. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

Claudia_Carreras.JPG
Carreras, Clàudia

Des de ben petita m’ha encantat dibuixar i pintar. Suposo que ser filla de professora de P-5 et fa ser molt curosa en el traç, precisa en l’elecció dels colors, atenta a les formes de les figures…

Més endavant, vaig iniciar els estudis artístics a l’escola d’art “El Balcó” de Cerdanyola del Vallès, on vaig desenvolupar la major part de la meva trajectòria artística. I més recentment, he perfeccionat els meus coneixements d’art amb diferents artistes de renom com són en Samuel Salcedo i l’Oriol Teixidor, a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.

Les exposicions més importants que he realitzat a partir de 2010 han estat a la galeria d’art “El Balcó” de Cerdanyola del Vallès, a la galeria “Arteca” de la Biblioteca de Palafrugell, Mirades, al “B’art” de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès, Expressions, i al Círcol Maldà de Barcelona, Espectadors.

El 2013 he començat a explorar el terreny internacional, exposant les meves obres a la fira d’art Art Shopping del Carrousel du Louvre a París, i a la fira Arte Padova, d’Itàlia.

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

Costa_Sobrepera
Costa Sobrepera

Palafrugell, 1937

Més de cinquanta anys avalen la trajectòria artística de Josep Costa Sobrepera, comptats a partir de la primera presència pública del seu treball, realitzada l’any 1955 a l’antiga biblioteca de la seva vila natal, Palafrugell, per iniciativa del seu mestre, Lluís Medir Jofra. Onze anys abans, qui fou director de l’Escola d’Arts i Oficis li havia donat les primeres classes de dibuix, canalitzant així una afició sorgida a la infantesa del futur artista i que es va anar forjant amb el pas del temps, amb entusiasme i gran dedicació.
La predisposició vers l’art es manifesta en els primers anys del desenvolupament d’un infant. La percepció de la bellesa s’instal·la en el subconscient i la sensibilitat s’aguditza en un procés creatiu de recerca permanent. Els sentits es posen a treballar intensament per captar l’essència de tot allò que apareix davant l’incipient artista. La retina perfecciona la seva vital missió de captació, analitzant la llum, les ombres, els colors, les formes i siluetes; fragmentant paisatges, figures, rostres, objectes, mars i cels... Quan la informació està degudament processada, l’artista està en disposició de situar-se davnat la tela o del paper, de repartir la gamma cromàtica sobre la paleta. Està legitimat per apropiar-se de la bellesa aliena i iniciar el procés de creació artística.
Àlex Cebollero dins La retina i el paisatge.

Per saber-ne més cliqueu aquí

Pintura Catàleg d'artistes

Ona_Esteban
Esteban, Ona

Ara, m’és difícil posar en paraules el que sento mentres encara preparo aquesta exposició, no és còmode perquè encara vull quelcom que s’ha d’ exprimir, alguna cosa que no té límits i es mou dins l’ànima. Les “Aiguadores”, és la continuació d’ una idea que va començar fa 5 anys amb “Dones de fang i aigua”, exposició que vaig fer amb la ceramista Marta Rucabado a Ca la Pruna de Pals. Però si em paro a pensar, ve de més lluny, potser és l’origen de tot. Les meves primeres aquarel·les, que vaig fer a Asturies, ja estaven relacionades amb les dones d’aigua. De petita anava a les fonts, buscant de trobar-me alguna Xiana, també recordo a la meva àvia portant l’aigua a casa i rentant la roba amb altres dones al riu, mentres jo mirava els remolins i sentia que em parlava. Recordo la  olor de l’aigua dins el càntir i la foscor d’aquells ventres de fang. Ara sóc a la Mediterrània, ha canviat la llum i la profuntitat, però no la relació amb l’aigua. La aiguadora és una figura ancestral, primitiva, arcaica i mística i  aquesta cadena de dones que donen aigua, m’ha portat aquí, davant del mar.
Ona Esteban

Pintura Catàleg d'artistes

HermniaEstevaOlle001
Esteva, Herminia

Estudis a LLotja.,Escola de teatre Adrià Gual, Dansa Salvador Mel-lo Eulàlia Blasi. 

Beques a Perugia ,Tours i Paris, Estades i cursos d'estampació a Lyon . Curs de filosofía a Kiel. 

Llicenciada en filologia Francesa .Docència en Instituts i Acadèmies. 

Historial professional pictòric: 

  • Exposició individual a la Schautreppe de Zurich 1982. 
  • Exposicions col-lectives a Girona i Barcelona anys 90. 
  • Exposició individual "Màscares del sutge" a Barcelona,Galpon Sur 2000. 
  • Exposició individual "Del Mite a la desbandada" al Col-legi de Metges de Barcelona,2001. 
  • Exposició individual "Dones-LLum"a Magdala Textilcromies Barcelona 2001. 
  • Exposició individual "España,tormento y gozo"a l'espai Pere Pruna de l'ajuntament de Barcelona. 
  • Exposició col-lectiva Galería Toranto de Barcelona 2002. 
  • Exposició col-lectiva Galería Arc Cúbic de Barcelona 2002. 
  • Exposició individual "actituds davant la galerna" Galpón Sur Barcelona 2003 
  • Exposició en recolzament a la Plataforma argentina contra la impunidad.Galpon Sur 2003 
  • Exposició individual "Els ulls de les màscaras" Galeria Areatangent de Barcelona 2004. 

Si en voleu saber més cliqueu aquí

L'EXPOSICIÓ:

Per contemplar l'obra d'art podem atendre a la matèria i la forma. Si usem aquesta distinció estètica aplicada a Herminia Esteva, crec que s'enfronta al paper o al llenç i li dóna una empremta líquida; aquestes taques d'oli, de tinta, a vegades negres, altres acolorides són la matèria, però no són una pura matèria inert, sense moviment i sense vida, sinó que semblés que "vénen de gust" una determinada forma. I l'artista escolta, percep el batec d'aquestes taques, i es concentra per poder dominar-, donar-los una forma. Les taques manifesten una "predisposició" per transformar-se en "El cibernauta", caps de dona com "La dona de sorra"; figures de mites clàssics com "Janus", o "Torero Blues" amb la seva càrrega de sentit sacrificial; o figures dolents i amuntegades que expressen una crítica a la societat com "La cantonada"; o titelles còmiques o sinistres, o les que deserta dels seus amos i s'escapen. En aquesta darrera etapa de l'artista hi ha una tendència a la síntesi simbòlica, quasi minimalista; sense abandonar l'expressionisme de tota la seva obra de traços potents, que poden semblar inacabats, de vegades intencionadament trémuls. No només el dolor davant la vilesa del món, sinó també ironia, de vegades gairebé tendresa són el tarannà emocional amb el que torna al món el pòsit que aquest ha deixat en ella. (Julia Manzano, Doctora en Filosofia)

Pintura Catàleg d'artistes

nuriagich
Gich Perals , Núria

Palafrugell, 1980

La pintura com una subtil manifestació dels sentiments mes profunds, com a suport, la tela i les pintures, mitjà d’ expressió: la utilització de la bellesa més pura i fràgil, els bells colors harmoniosos de la natura, de les flors, de cada insecte o de cada planta o d’ un simple pètal dolç com la brisa més suau que refresca, amb els crits de les gavines que planegen cap a les roques més abruptes que s’ enfilen com les onades com abric de temporal. Llibertat com la d’ una espora de dent de lleó que vola lliure, sense rumb gràcilment, per sobre un camp verd i vermell com una rosa sense espines que dança al so d’ una cançó sense estrofes, sense lletra, sense música. La càlida escalfor del sol que surt, que s’ amaga, que ens enlluerna, que ens fascina, que fa brillar la rosada de glaç sense fred, del calor sense suor, del desamor, la felicitat del somriure discret de les llàgrimes fredes que deixen la solitud del desconsol, l’ alegria anónima sense interés. Un quadre sense pintura, una pintura sense colors, el silenci de la reflexió, l’ avinença de l’ amor sense el compromís de la obligació, el desig del que és palpable, el pes de la serenitat, el benestar de la felicitat. Núria Gich

Pintura Catàleg d'artistes

Guitart
Guitart Ferran, Joan

Palafrugell, (1936-2014)

Malgrat les aparents rutines que, a vegades com a protecció, ens imposem, cada dia és diferent a l'anterior i diferent també a l'endemà. Si la frase és certa, aplicada a les persones i a la vida, no és menys veritat quan la traslladem al paisatge que ens envolta, on, gairebé segon a segon, la llum i el color ofereixem aspectes diversos del mateix lloc. Joan Guitart intenta captar a les seves obres aquesta fugacitat. Una i altra vegada retrata, apassionat pel que veu, el mar, les roques, la vegetació d'alguns, pocs, racons idíl·lics que encara queden a la Costa Brava, que, de tan fins, pareixen idealitzats. Cada quadre està submergit en un color dominant que ho envaeix tot, amb tal vivor de tons que sembla sembrat de pedres precioses. El dibuix es fa comprensible quan l'ull espectador observa des de la distància apropiada i delimita amb la mirada les superfícies colorejades. Llavors, la identificació és inevitable. El que en literatura és el criteri d'escriure de forma clara i entenedora per a tothom, ho practica Guitart i ho diu amb el llenguatge cada vegada més decidit dels seus pinzells. Un passeig il·lusionat i diur el que ha emprès, però potser no tant com pujar i baixar a peu de Cala Pedrosa, com fa ell a diari, sigui hivern o estiu.
Antoni Lledó, març 2006

Pintura Catàleg d'artistes